El passat divendres 31 d'octubre els alumnes de
l'optativa d'Emprenedoria i Innovació vam rebre la visita d'en Lluís Ballarín,
professor de tecnologia i mates a l'Escola Pia Santa Anna i coordinador del
primer cicle de l'ESO. La xerrada va durar tota l'hora; ens va voler ensenyar
la seva impressora 3D i les seves utilitats i ens va explicar com va sorgir el
seu interès respecte aquesta màquina.
La visita es va dividir en dues parts. En la primera part, en
Lluís va mostrar-nos la seva impressora que la té des de la Setmana Santa del 2014
i des d'aleshores l'ha utilitzat constantment. Ens va voler ensenyar el
funcionament:
En primer lloc s'ha de fer un disseny en 3 dimensions amb
el programa SketchUp. Aquest programa t'indica el nombre de capes que s'hauran
de sobreposar per completar-ho i pots escollir que cadascuna sigui diferent per
tal d'estalviar material. Ell va dissenyar un objecte com a mostra per imprimir
durant la xerrada. Mitjançant un lector o una targeta de memòria es pot passar
aquest arxiu cap a l' impressora. Va comparar la part inferior per on es van
fent les capes amb una pistola de cola termofusible, el mecanisme és el mateix.
En Lluís va dir-nos que ho feia de forma força casolana. Hi ha uns petits miralls que fan de suport per l'objecte i la laca que fa servir fa la funció d'adherent. L' impressora funciona amb eix cartesià. La base es mou de
forma recta i ell hi ha afegit un objecte per calibrar-ho millor.
La pantalla que ell va posar a la seva impressora indica
la temperatura, entre d'altres característiques, i pots buscar el teu disseny
perquè es comenci a fer. Quan ho fas possible la màquina tarda uns minuts ja
que prèviament s'ha d'escalfar. A partir d'aquí les capes es van fent de forma
automàtica i només has d'esperar al resultat final. Com tot, les impressores 3D
també cometen errors alguna vegada i és el que va passar amb la mostra que va
voler fer en Lluís a la classe. Tot i així, vam poder veure bé, gràcies a una
projecció a la pissarra, el que anava passant en cada instant durant la impressió.
Pel que fa a la segona part, ens va explicar com va
sorgir l'idea de comprar-se aquesta impressora i com el seu interès va anar
creixent. Quan fa uns anys sentia que algú explicava les seves característiques
pensava que era curiós però encara ho veia llunyà. Fins que no va veure gent
que se'n comprava no se'n va interessar del tot. Aquestes impressores, tenen el seu cost. En el seu moment podien costar des de 1000 fins a 5000 euros i per comprar una impressora i que no li fagis l'ús corresponent, és millor analitzar-ho bé. Va estar durant un temps que va deixar aquest tema de banda i alhora anava veient com persones feien els seus objectes i
després els venien, amb una mentalitat d'empresa. En Lluís això no ho podia fer
i tampoc volia. De mica en mica, va anar apareixent la filosofia "maker", a la qual en Lluís s'hi va plantejar d'unir. Aquesta nova filosofia consisteix en crear-se un mateix les peces per a la construcció de noves impressores, d'aquesta manera abaratim molt el preu i a més a més és una forma fàcil, còmode i ràpida per guanyar terreny amb les impressores 3D. En Lluís es va plantejar la opció de poder-se fer les seves pròpies peces per arreglar coses puntuals de
cada casa com en aparells electrònics, per exemple.
Encara ho tenia a la ment i fa un any ja parlàvem de 450
o 500 euros per una impressora 3D. Se la va comprar fa poc més de mig any i en
Lluís ha fet coses per millorar objectes de casa seva, joguines pel seu fill i
fundes pel mòbil que ens va deixar veure. Actualment, hi ha molts dissenys de productes fets
a internet que et faciliten la feina.
Ens va explicar en que consisteix la comunitat Rep-Rap; amb una llicència oberta cadascú pot aprofitar el que fa l'altra gent amb les seves impressores i si tu ho millores també, ho has de compartir perquè algú ho pugui tornar a aprofitar. D'aquesta manera no deixa d'haver-hi millores en les impressores.
Ens va parlar de que hi ha hagut una democratització de les impressores 3D i ens ho va comparar amb el Twitter, que quan crees alguna peça nova pots fer que la resta de gent se'n pugui beneficiar també, de tal manera que es crea un entorn molt positiu entre els 'makers' i això fa que aquestes impressores estiguin en constant millora.
Vam parlar també de que la impressió en 3 dimensions
permet abaratir els costos del prototipatge i que és una opció molt bona per
fabricar i provar si les teves idees poden ser bones o no, ja que hi perdem molt poc
en intentar-ho.
Les empreses no volen solucionar problemes petits i no ho fan, van a l'engròs i es poden negar a produir algun producte.
Alguns del objectes que va crear Lluís Ballarín amb la seva impressora:
Una associació d'Albacete ho utilitza per persones minusvàlides i també hi ha impressores 3D de menjar i d'altres que tenen una utilitat per fer òrgans i pròtesis.
En Lluís va acabar comentant que era probable que en pocs anys no sigui massa sorprenent trobar persones amb aquestes impressores a casa i ens va voler deixar una frase d'un "maker": "El meu fill em pregunta si els objectes que hi ha els he fet jo o són comprats".
En definitiva, divendres vam tenir l'oportunitat de veure de molt a prop una alternativa per a poder materialitzar les nostres idees de forma senzilla i econòmica.
Alguns del objectes que va crear Lluís Ballarín amb la seva impressora:
Repasseu l'ortografia i el redactat. S'ha de millorar.
ResponElimina