DESPESA FAMILIAR NOVES TENDÈNCIES
Consumir és decidir
L’hiperconsumisme acrític està donant pas a noves maneres de
satisfer les necessitats de béns i serveis. La crisi ha ajudat a
innovar en l’oferta i a canviar els hàbits de compra
IGNASI ARAGAY / ALBERT SOLÉ / SELENA SORO / DANI SÁNCHEZ UGART / ALBERT MARTÍN VIDAL / AURI GARCIA MORERA |
El miratge del creixement il·limitat ja és cosa del
passat. La crisi econòmica i el canvi climàtic s’han convertit en dos
potents avisos. La figura, popularitzada durant dècades per la
publicitat, del ciutadà convertit en consumidor acrític i feliç comença a
fer aigües. Perquè els nivells de despesa basats en l’endeutament ja no
són possibles i perquè és ecològicament insostenible seguir produint
sense pensar en els efectes en l’entorn. Per això, tot i que en termes
relatius encara és un sector incipient, cada vegada agafen més prèdica
les pràctiques de consum i producció responsables, tant de béns com de
serveis. De fet, els béns comencen a ser entesos com a serveis, de
manera que la propietat passa a ser secundària. I això en sectors ben
diversos, de la moda a l’alimentació, passant pel turisme i el
transport.
Gràcies a l’esclat comunicacional d’internet, els
ciutadans avui tenen més informació sobre el que consumeixen i, per
tant, també sobre com gasten els seus diners. El consumidor s’ha fet més
exigent, no només en termes de qualitat, sinó també des de l’ètica. I,
alhora, ha agafat consciència que el seu paper ja no és merament passiu,
que ja no és un simple espectador. La gent té ara la possibilitat de
convertir-se en actor econòmic, i s’hi està abocant: reciclatge,
intercanvi, economia col·laborativa, do it yourself i mercats de segona mà són algunes de les formes velles i noves que guanyen adeptes.
Gaudir-ne sense ser propietari
El canvi de mentalitat també ha arribat en l’arrelat sentit de
propietat, que d’alguna manera està entrant en crisi. El lloguer, i no
només d’habitatge, està guanyant terreny, igual com la propietat
compartida de tota mena d’objectes, començant per la roba. Per gaudir
d’un bé o d’un servei ja no cal ser-ne el propietari o usuari únic. Per
anar en cotxe no cal comprar-lo. Hi ha tants cotxes permanentment
aturats! I són tan cars de mantenir! Hi ha tants pisos buits i són tan
fàcils d’omplir!
Som davant, doncs, d’una incipient revolució del
consum que pot suposar un autèntic canvi econòmic i ecològic. És ben
segur que, arran de la crisi, la gent ha fet de la necessitat virtut,
però també ho és que ha crescut el sentiment d’un canvi necessari, la
idea compartida d’haver anat massa enllà en les coses d’un sol ús, en la
compra compulsiva i sense sentit, en l’excés consumista, en l’abisme
que separava el productor del consumidor. Sense renunciar a res, es
tracta de posar fre al desenfrenament. I no falten idees.
A les portes de les festes de Nadal, convertides,
en contradicció amb el missatge originari de la celebració, en el moment
de l’any en què les compres es disparen, en aquest dossier d’avui
oferim una llista de vint tendències de consum responsable, un concepte
que apel·la tant a l’actitud de l’usuari o comprador com a les bones
pràctiques del productor o prestador de serveis.
Una nova filosofia
En realitat, som davant de l’eclosió d’una nova filosofia que pretén
satisfer les necessitats d’una vida moderna -sense renunciar, per tant, a
cap dels seus avenços-, però amb respecte al medi ambient, i en alguns
casos, a més, reduint preus o vinculant-los a projectes de solidaritat i
de responsabilitat social. Per fer possible aquest canvi, sens dubte
les noves tecnologies hi ajuden. Però no són l’únic requisit.
De fet, el principal canvi gira al voltant de conceptes que s’han anat consolidant, com economia col·laborativa o, encara més, el menys conegut economia circular,
directament oposat a l’ara infamada obsolescència programada: es tracta
de pensar, des del disseny inicial, en tota la vida, o vides, d’un
producte, que no només va del venedor al consumidor, sinó que acaba
retornant al primer perquè torni a entrar en el cicle productiu.
Una altra manera de consumir és possible. Una manera més responsable.
Ho és a l’hora de fer la despesa energètica, quan viatgem, en la compra
setmanal per omplir la nevera, en la manera de vestir o de tenir
estalvis, en els desplaçaments curts i llargs. En realitat, ho és en
tot. En les pàgines següents teniu una munió d’exemples concrets i
pràctics, d’aquí i d’arreu.
SPOTIFY A L’ARMARI
¿Us imagineu un món en què, en lloc de tenir la roba del vostre armari
i en propietat, la tinguéssiu llogada? Potser és difícil d’imaginar.
Però penseu un moment què hauríeu respost si, fa 15 anys, us haguessin
dit que, en lloc de comprar CD, cintes o vinils, pagaríeu una
subscripció mensual a Spotify per escoltar tota la música que
volguéssiu. Aquest moment, per a molts, ha arribat. I, segons els
defensors de l’economia circular, potser també està arribant a l’armari.
Es tracta de concebre l’accés als productes com un servei i no tant com
un acte de propietat, que seria compartida. D’aquesta manera, si, posem
per cas, us canseu del jersei blau, podeu tornar-lo al circuit dels
armaris llogats, perquè el faci servir algú altre, si està en bon estat,
i vosaltres demaneu al circuit un jersei vermell, que potser abans ha
passat per l’armari llogat d’algú altre. Aquest concepte es pot aplicar a
gairebé tots els sectors productius, i té l’avantatge que utilitza
millor els recursos disponibles, i, per tant, redueix l’impacte
mediambiental de l’hiperconsum, i s’acaba amb el model de comprar i
tirar, que molts experts ja consideren insostenible.
De moment, l’armari llogat no és una realitat, però
ja hi ha grans empreses de sectors tradicionals que estan provant els
models de l’economia circular en el seu negoci. La sueca H&M és una
de les empreses més grans que han desenvolupat una prova, posant uns
contenidors a les botigues on recullen la roba que els seus clients ja
no volen fer servir. A cada client que hi deixa una bossa li regalen un
val de descompte de cinc euros per a la pròxima compra. Al principi,
aquesta roba es reciclava per fer fibres de cotó, que es feien servir
per exemple en aïllaments, i els productes que estaven més bé s’enviaven
a països en vies de desenvolupament. Des del febrer d’aquest any, però,
H&M ja recicla les peces de roba per fer-ne de noves, i tornar-les
al cercle. “La nostra visió és que tota la roba que sigui reciclable ha
de tancar el cercle i ser convertida en noves peces”, afirma la
multinacional en un comunicat a Ellen MacArthur Foundation, principal
defensora mundial de l’economia circular. Altres empreses, com Ikea,
també han treballat en aquest sentit. L’empresa de mobles busca fórmules
per tancar el cercle que podrien passar per llogar les cuines.
MENYS COTXES
A Catalunya hi ha actualment prop de cinc milions de vehicles, molts
dels quals es passen la major part dels dies guardats en un garatge. De
fet, de mitjana els 700.000 cotxes que hi ha a Barcelona es fan servir
un 5% del temps al llarg d’un any. Un vehicle aturat és una despesa
inútil, i per això cada cop sorgeixen més iniciatives encaminades a
reduir el nombre de vehicles que hi ha al carrer. La més antiga i més
estesa és el carsharing. Empreses com Avancar, que fa 10 anys
que opera a Catalunya, ofereixen als seus usuaris l’accés als cotxes, i
no la compra, amb una filosofia similar a la de l’economia circular.
Analitzats els números freds, a molts dels conductors que actualment
tenen un cotxe potser no els sortiria a compte comprar-lo, sinó
llogar-lo quan el necessitin, amb un servei similar al que ofereix
Avancar. En altres ciutats europees, com Londres i Berlín, a més, hi ha
disponibles serveis similars, amb cotxes aparcats a peu de carrer
-generalment Mini o Smart, petits i de baix consum-. En aquests serveis,
els usuaris no necessiten ni tan sols reservar-los, sinó que hi pugen
directament, com passa per exemple al Bicing a Barcelona. Són empreses
com Car2Go i DriveNow, algunes de les quals també han estudiat en alguna
ocasió aterrar a la capital catalana.
Una altra alternativa, més enllà del carsharing, és el ridesharing,
que s’emmarca dins de l’economia col·laborativa, però també va destinat
a reduir el nombre de cotxes al carrer. En aquest capítol, empreses com
Uber han desembarcat amb molta polèmica, perquè no paguen llicència, i
ofereixen serveis similars als d’un taxi. Altres, com Blablacar, s’han
fet un lloc sense aixecar gaire polseguera, perquè, en lloc d’oferir
viatges punt a punt i a mida del consumidor, serveixen per compartir el
mateix trajecte que el conductor ja tenia pensat fer i compartir, per
tant, les despeses.
I encara hi ha un últim segment en aquest mercat,
liderat al mercat català per una empresa barcelonina, SocialCar, que
ofereix lloguer de vehicles entre particulars i a un preu més baix que
les empreses de rent a car tradicionals, amb cotxes a Barcelona des de 12 euros al dia (en el moment de redactar aquest article).
CASES MÉS PLENES
En la mateixa línia que el carsharing i el ridesharing,
i també emmarcades en l’economia col·laborativa, hi ha alternatives més
o menys polèmiques com Airbnb, que bàsicament es marquen com a objectiu
aprofitar les habitacions buides a casa per oferir-les a turistes. Això
ha indignat el sector del turisme tradicional, perquè molts dels pisos
que s’ofereixen no tenen llicència, però parteix d’una idea que fa temps
que funciona, i que permet estalviar en els viatges: el couchsurfing. Aquesta
modalitat de viatge consisteix a oferir el sofà de casa o una habitació
extra a un visitant a la ciutat de manera gratuïta. D’aquesta manera es
crea una comunitat en què milers de persones viatgen per tot el món
sense pagar res. També hi ha alternatives catalanes que serveixen per
fer el mateix. Trampolinn, per exemple, és un terme mitjà entre Airbnb i
el couchsurfing. En lloc d’oferir allotjament gratis, els
usuaris reben punts cada cop que fan lloc a un turista a casa seva. Amb
aquests punts, després poden viatjar a altres ciutats del món i
allotjar-se en cases que estiguin dins de l’aplicació.
De nou, la lògica rere aquestes iniciatives passa
per maximitzar els recursos existents, sense construir-ne de nous, tot
oferint els mateixos serveis. Però com també passa amb Uber i altres
empreses d’economia col·laborativa, els sectors tradicionals -en aquest
cas, els hotelers- han acusat d’intrusisme els particulars que els
ofereixen. En molts casos, Airbnb i altres plataformes similars s’han
convertit no tant en una eina per compartir recursos, sinó en un negoci
per als propietaris de pisos, segons defensen els crítics amb aquesta
plataforma.
VENDRE EL QUE NO FEM SERVIR
Una altra manera de consumir responsablement és donar una segona vida
als productes que comprem, en lloc de tirar-los. Això no és nou, però en
els últims anys han arrelat diverses opcions que ho fan cada cop més
fàcil. La primera són les botigues de segona mà a peu de carrer, com
Cash Converters, que compren des de productes electrònics fins a tot
tipus d’accessoris i els revenen. Aquest tipus de botigues han
proliferat especialment arran de la crisi, i fan d’intermediaris entre
els particulars. El mercat ha crescut de manera espectacular, i el
nombre de persones que compren productes de segona mà a Espanya el 2014
és el doble que el 2013. A més, però, han sorgit alternatives que
eliminen els intermediaris, gràcies a la tecnologia, i que fan possible
que els usuaris es puguin vendre entre ells béns de segona mà. De nou,
aquest tipus de plataformes fa molt temps que estan inventades, amb eBay
com a pionera, però en els últims anys n’han sorgit altres, algunes
també amb accent català. És el cas de Wallapop, la companyia fundada per
Miguel Vicente, fundador també de Letsbonus, i que ha aconseguit un
èxit fulgurant amb Wallapop, que permet comprar productes de segona mà
als veïns gràcies a la geolocalització dels telèfons intel·ligents.
CONSUMIR DE MOLT A PROP
El consum de km 0 ha anat deixant pas a poc a poc a la
hiperproximitat. Tant és així que grans cadenes de supermercats, com
Caprabo i Bonpreu, han adaptat la seva oferta als productes locals a
nivell comarcal, o fins i tot inferior. Caprabo ho va fer al maig, amb
una campanya que va obrir la porta dels seus supermercats a 150 petits
productors i 25 cooperatives agràries. La tendència a la
hiperproximitat, que fora del súper es pot trobar també als mercats i
les botigues unilocalitzades, no para de créixer gràcies a la
conscienciació dels consumidors, conscients que és bona per a l’economia
local i per al medi ambient.
ÈTICA I BANC NO SÓN UN OXÍMORON
La Gran Recessió va néixer d’una crisi financera en què es van succeir
el cas Madoff, l’escàndol de les preferents, el rescat dels bancs amb
diners públics, el final de les caixes, les targetes black i la
sortida a borsa de Bankia amb els comptes manipulats. Tot plegat ha
sigut un revulsiu per al creixement de Triodos Bank, el primer banc ètic
de l’Estat. La seva premissa és clara: només presta diners a entitats
socials, projectes culturals i iniciatives ecològiques. Aquesta carta de
presentació -i malgrat que no es publicita en els mitjans- li ha servit
per captar cada dia nous clients. L’entitat calcula que cada mes reben
entre 2.000 i 6.000 estalviadors nous.
Triodos, present a Barcelona i Girona, aplica un
model de transparència total: explica a quines empreses presta diners. A
la seva web hi apareix el crèdit concedit a una benzinera amb
l’explicació pertinent: va apostar per aquest projecte perquè donava
feina a persones amb discapacitat. Els productes d’aquesta entitat
-present en altres països europeus i nascuda a Holanda- també respiren
aquest esperit: les seves hipoteques rebaixen el tipus d’interès si el
client millora l’eficiència energètica de casa seva.
Joan Melé, subdirector comercial i cara visible de
l’entitat, explica que els directius no tenen primes, i el millor sou
del banc és només nou vegades més que el més baix: “I la primera norma
és que un banquer ha de ser prudent i no pot posar en risc els diners de
la gent. Per això només invertim en economia real”. En els últims mesos
a Triodos li ha sortit competència amb Fiare, una cooperativa financera
de matriu italiana i que ha triat Bilbao per obrir la primera oficina.
‘UPCYCLING’, MÉS QUE RECICLATGE
L’any 1999, l’empresari belga Gunter Pauli -l’Steve Jobs de la sostenibilitat, segons el diari Le Point - va popularitzar el terme upcycling.
Pauli defensava que calia anar més enllà del reciclatge, un mètode que,
segons el belga, només aconsegueix alentir el cicle destructiu dels
objectes i crear productes de menys valor i qualitat. L’ upcycling,
o suprareciclatge, vol ser un pas més en el reciclatge: és la pràctica
de transformar un residu o un objecte que no s’utilitza en un producte
amb una utilitat i un valor igual o més gran. Dins de l’ upcycling
hi ha dues branques essencials: la comercial i l’artística. Els dos
vessants van sovint de bracet, i per això el món del disseny i de la
moda és on l’ upcycling ha arrelat amb més força. Els dies 22 i
23 de novembre, per exemple, es va celebrar a Barcelona el Bcn Ethical
Fashion Fest, el primer festival de moda ètica i sostenible a la capital
catalana.
Per la passarel·la hi van desfilar firmes que
utilitzen teixits ecològics i paguen sous justos als seus treballadors,
però també d’altres que basen les seves creacions en la tècnica de l’ upcycling.
Virginia Rondeel, presidenta de l’Associació de Moda Sostenible
-organitzadora del festival- converteix camises en pantalons, vestits o
faldilles. Les dissenyadores Fiona Capdevila, Daniela Barbieri i Silvia
Calvo transformen roba usada i materials en desús en peces noves. Calvo,
per exemple, crea vestits i bosses a partir de sacs de cafè.
L’objectiu: donar una nova vida -i no una vida de segona- als productes
que ja existeixen, sense haver de malbaratar més recursos. Un altre
exemple d’una iniciativa que defensa l’upcyclin g és Drap-Art,
una organització fundada el 1995 a Barcelona i que promou el reciclatge
creatiu amb l’organització de festivals, exposicions, mercats i tallers.
Tot i que agrupa moda i complements, se centra sobretot en els objectes
de disseny i les obres d’art. Amb el temps, a nivell particular, l’ upcycling ha anat arrelant també sota el paraigua de la filosofia do it yourself (fes-t’ho tu mateix).
FES-T’HO TU MATEIX
El moviment do it yourself
és un fenomen global que reivindica l’art de fer les coses per un
mateix. És una forma d’oci, però també d’estalvi. I per a molts s’ha
convertit també en un negoci. A l’espai Qstura, a Girona, per exemple,
ensenyen als clients a cosir i a fer ganxet, perquè es puguin fer ells
mateixos els vestits, les bosses o les sabates. A Barcelona, al barri de
Gràcia, Costuretas va néixer com un sewing cafe, un concepte
creat a França i molt popular al Regne Unit, que funciona com un
cibercafè, però en comptes d’ordinadors hi ha màquines de cosir. Es
poden llogar per hores i només cal portar la tela, que també pot
comprar-se allà. Lantoki, al Raval, té un funcionament similar.
El moviment do it yourself, d’altra banda,
ha arrelat amb molta força a internet, que s’utilitza com a aparador
dels milers de creacions que fan els usuaris: peluixos, arracades,
collarets, bosses, mobles, etc. Etsy és una de les plataformes més
populars, on els seguidors d’aquesta tendència poden comprar i vendre
els seus objectes d’artesania. Etsy cobra als venedors una comissió de
0,20 dòlars per publicar un article, i un 3,5% del preu de venda quan
algú finalment adquireix la peça. Dawanda, que té la seu a Berlín, ven
una peça de roba cada minut i cobra un 5% per venda. A Catalunya, el
portal The Crafty Daysrecull, en català, totes les notícies i
iniciatives del món do it yourself. Una de les cites més
rellevants és el 24 i el 26 d’abril del 2015, quan se celebrarà la 2a
edició del Handmade Festival Barcelona, que preveu acollir 25.000
visitants i 250 expositors.
ANAR EN BICI I ‘REBICICLAR’
Anar en bicicleta és una de les maneres més sostenibles de moure’s pel
món. Últimament per a aquells a qui no els agrada consumir benzina però
volen evitar l’esforç de pedalejar, agafen força les bicicletes
elèctriques. Al novembre el consell de ministres va prorrogar el pla
PIVE 6 per la compra de cotxes eficients i, alhora, va impulsar el PIMA
Aire 4, perquè es venguin més bicis elèctriques i vehicles comercials
propulsats per gas. Així doncs, acollint-se a aquest pla, els usuaris
poden obtenir una subvenció de 200 euros per la compra d’una bicicleta
elèctrica. A la capital catalana, a mitjans de desembre, Barcelona
Serveis Metropolitans (BSM) va posar en marxa el Bicing elèctric, en
fase de proves que acabarà a finals de gener. De moment, el servei està
limitat a 1.500 usuaris, 150 bicicletes i 23 estacions. Al gener s’hi
podran afegir 2.500 usuaris més i el preu de l’abonament serà de 14
euros anuals addicionals a l’abonament habitual.
I encara més ecològic que anar en bicicleta és anar
en una bicicleta reciclada. És possible, per exemple, gràcies a la
iniciativa Biciclot, que recicla bicicletes abandonades al carrer o
llençades als abocadors a Barcelona -800 bicicletes l’any-. Biciclot,
que va néixer el 1986 per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de
transport, també funciona com a taller: amb el projecte Rebiciclem, qui
ho vulgui pot aprendre a reparar la seva bicicleta i donar-li una segona
vida, amb l’ajuda d’un mecànic que li facilita els materials i els
coneixements necessaris. A més, a Rebiciclem, Biciclot forma nois i
noies en risc d’exclusió social.
COMPRAR A GRANEL
A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any,
mentre que el 22% de la població catalana viu per sota del llindar de la
pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar
500.000 persones. I més de la meitat d’aliments es llencen a les llars.
Casa Perrils, La Conca, Al Gra, Graneria Sala, El Pagès d’Or, Parami,
Cafés el Magnífico i A Granel són algunes de les botigues que venen
productes a granel, i que es presenten com una manera de comprar només
la quantitat que es farà servir. A més, en aquesta última, a Vic i
Barcelona, no s’utilitza res que sigui de plàstic (només per a la mel, i
és reciclat) i gairebé tots els productes són de quilòmetre zero.
Aquest model s’ha exportat també al món de la moda.
KiloRopa, per exemple, ven roba nova i de segona mà a pes. Als Països
Catalans té botigues a Barcelona, Girona, Tarragona, Alacant i València.
La roba es pot comprar per 20 euros el quilo, i les sabates, per 10
euros el quilo.
BIOMASSA: ESCALFAR-SE AMB FUSTA
Moltes de les iniciatives per consumir menys i de manera més
responsable acostumen a coincidir amb un cert retorn al passat, a les
maneres de fer d’abans. Un exemple és el fet de tornar a escalfar-se
cremant la fusta dels boscos. La biomassa és una energia neta que
s’alimenta de la fusta de baixa qualitat que sobra dels boscos, i a
Catalunya en sobra molta. El 64% del territori català és forestal i
només un 15% d’aquest territori està gestionat; la resta creix
desordenadament i és terreny adobat per als incendis. La biomassa mai
podrà ser l’energia principal d’un país com Catalunya perquè a les grans
ciutats amb grans blocs de pisos és inviable, però sí que podria ser la
predominant a l’entorn rural o a la gran majoria d’edificis públics. La
generalització de la biomassa permet, a més d’evitar el risc
d’incendis, reduir l’ús dels combustibles fòssils com el gas natural i
el gasoil i, per tant, reduir les emissions de CO. Una caldera de
biomassa és més cara que una de gasoil, aproximadament tres vegades més,
però els pèl·lets o estelles que fan de combustible són més barats que
la benzina o el gas natural i en poc temps la caldera està amortitzada.
COOPERATIVES DE CONSUM
Consumir productes ecològics a un preu econòmic no és fàcil
actualment, però hi ha iniciatives particulars en forma de cooperativa
que ho fan possible. Un exemple és la cooperativa rubinenca Somiafruites
formada per 21 famílies -o unitats de consum, com s’autoanomenen- que
fa cinc anys es van organitzar per aconseguir productes ecològics sense
intermediaris i, així, estalviar-se una part dels costos. Van començar
només amb fruites i verdures, que els proporcionen uns pagesos de Sant
Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) que formen part de la xarxa
d’agricultors de producció ecològica, però ara ja han incorporat també
productes làctics, carn i productes envasats com la pasta. Una altra
part de l’estalvi també prové del fet que les famílies s’organitzen per
repartir-se les tasques. Per exemple, cada membre de la família -sense
comptar els nens, lògicament- almenys un cop cada dos mesos ha d’anar a
fer cistelles. Què vol dir? Doncs fer els paquets de cada encàrrec. Cada
família fa la comanda del que vol comprar, sobre productes de
temporada, a través de Google Docs i llavors un cop per setmana un equip
de tres persones agafa els productes encarregats als pagesos que
arriben a l’engròs i els reparteixen en paquets petits, en funció de les
comandes, per distribuir-los entre els socis.
ELECTRICITAT PRÒPIA
Per gastar menys diners en electricitat i a més contribuir a millorar
el medi ambient, no hi ha res millor que les plaques solars. L’energia
tèrmica a partir del sol és l’energia més neta que existeix i no
requereix cap mena de transformació ni producció addicional i a més és
una font inesgotable. Catalunya, i el sud d’Europa en general, si alguna
cosa té en abundància és sol gran part de l’any, a diferència del nord
del continent. La crisi i les decisions polítiques, però, han afectat
l’energia solar i en general totes les renovables. El govern espanyol
socialista va fer una aposta potent per les energies renovables i
semblava que el sector agafava embranzida, però amb l’arribada del PP,
amb l’excusa de la crisi, va retallar totes les subvencions i a més va
decidir penalitzar els particulars que tinguin plaques solars pròpies
per a l’autogeneració perquè ja no surti tan a compte.
CASES BEN AÏLLADES
Gran part de l’energia que consumeixen els habitatges s’escapa per les
finestres, les parets i la teulada, i això al llarg de l’any són molts
euros, fins a uns 1.700 anuals. El sector de la construcció mai ha
tingut en compte els criteris d’eficiència energètica, ni tan sols
durant la recent bombolla immobiliària, i, per tant, actualment hi ha un
parc d’habitatges molt poc eficient que malgasta energia per totes
bandes. Un bon aïllant a les parets, teulades i finestres és important,
però també s’han de tenir en compte les caixes de les persianes, que
sovint són la principal porta d’entrada del fred i la calor. I una bona
ventilació també és fonamental per refrigerar bé l’habitatge. En resum,
un habitatge que complís al 100% aquestes indicacions no necessitaria ni
calefacció a l’hivern ni aire condicionat a l’estiu. Rehabilitar un
habitatge o un edifici té un cost elevat -hi ha subvencions públiques-,
encara que a la llarga s’acaba compensant per l’estalvi que genera.
L’ideal és construir de zero amb criteris d’eficiència energètica.
PASTISSOS FETS A CASA
Cada cop és més habitual anar a una casa a celebrar un aniversari i
que es bufin les espelmes amb un pastís casolà en lloc del de la
pastisseria més bona de la ciutat. La rebosteria domèstica cada cop està
més de moda, emmarcada dins la tendència del fes-t’ho tu mateix - do it yourself (DIY)-
i hi ha persones que són capaces de fer postres d’un nivell altíssim
que no tenen res a envejar a les dels millors pastissers.
INTERCANVI DE JOGUINES
Per Nadal els nens i nenes sovint reben més regals dels que necessiten
o dels que són capaços de disfrutar, que s’acumulen amb els regals de
l’any anterior que encara estan en bon estat. És aquí on apareix la idea
que han tingut des de SocialToy, una proposta d’intercanvi de joguines.
Es tracta de deixar una joguina en bon estat amb la qual l’infant ja no
juga, per una altra que un altre nen ha deixat pel mateix motiu. La
iniciativa de SocialToy, però, és molt nova, del 2012, quan dues mares
emprenedores, fartes de veure la muntanya de joguines dels seus fills,
amb les quals ja no jugaven, van pensar que un altre nen sí que hi
voldria jugar. Com funciona? Els nens porten la seva joguina al lloc on
s’organitza l’intercanvi i des de SocialToy en calculen el valor i li
donen unes fitxes a canvi. Amb aquestes fitxes el nen podrà pagar una nova joguina, que podrà triar d’entre totes les que hi ha en una sala plena de joguines.
LOTS SOLIDARIS
Comprar qualsevol producte elaborat per una empresa amb treballadors
amb discapacitat sempre té un valor afegit incalculable. Un exemple molt
conegut són els iogurts de La Fageda. Però quan arriben les dates
nadalenques les empreses que volen premiar els seus treballadors amb lot
tenen dues opcions: o comprar-ne un de convencional o un d’una entitat
social com l’Associació Alba, que treballa per millorar la qualitat de
vida de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat psíquica,
física i mental de les comarques de l’Urgell i la Segarra. L’Associació
Alba, en col·laboració amb les galetes El Rosal i la Cooperativa
l’Olivera, que també treballen amb discapacitats, elaboren lots de Nadal
solidaris de qualitat, alhora que tenen un plus que els diferencia dels
altres.
CAIXES REGAL ESPECIALS
Es diuen Ergosum i són caixes regal d’experiències molt diferents de
les clàssiques. Es tracta d’experiències d’oci familiar realitzades per
entitats socials, amb un aprenentatge de valors associat que els seus
impulsors contraposen a “l’oferta d’evasió que acostumen a oferir les
caixes regal”. La Federació Ecom, que agrupa entitats de l’àmbit de la
discapacitat física, per la seva banda, ofereix “una experiència de ball
amb cadira de rodes per treballar valors inclusius i conscienciar sobre
barreres arquitectòniques i diversitat”.
Ergosum és un producte de la cooperativa manresana
Encís, amb més de 20 anys d’experiència i 500 treballadors i socis, que
treballa en l’àmbit de la prestació de serveis educatius, socials i
culturals. Les caixes regal ofereixen 25 activitats de 17 entitats
socials diferents d’arreu del territori. Els recursos obtinguts
contribueixen a finançar l’activitat ordinària de les entitats socials
que hi participen. Les caixes es poden comprar, entre altres
establiments, a les botigues Abacus i a les llibreries Laie.
UN MAPA PLE D’OPCIONS
Un bon recurs per trobar moltes més opcions de consum responsable és
el mapa col·laboratiu de l’economia solidària Pam a Pam, que es pot
consultar a Pamapam.org. Aquesta iniciativa, impulsada per l’entitat
Setem Catalunya i per la Xarxa d’Economia Solidària, va començar a
funcionar fa un any amb propostes limitades a Barcelona i als àmbits de
la roba, l’alimentació i la banca. Divendres va estrenar una nova versió
que ja cobreix tot el territori català i molts altres sectors de
l’economia solidària: incorpora cultura, educació, oci, logística i
habitatge, entre d’altres. L’eina de consulta permet cercar per
territori, per sector i també per criteris de l’economia solidària.
MERCATS DE SEGONA MÀ
Els mercats de segona mà no són cap novetat, n’hi ha hagut sempre, com
els Encants de Barcelona, i n’hi continuarà havent, però amb la crisi
han aparegut com bolets i gairebé cada poble o ciutat té el seu, com el
Serie B Market de Mataró. No es tracta dels tradicionals mercadillos,
sinó mercats setmanals al carrer on podeu anar a vendre aquells
objectes que ja no necessiteu i encara estan en bon estat, i també a
comprar. Els problemes econòmics de moltes famílies fan que aquests
mercats tinguin molt d’èxit, i fins i tot s’han obert botigues fixes per
vendre el que ja no es necessita.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina