Article Diaria Ara 21/12/2014 : Consumir és decidir

DESPESA FAMILIAR NOVES TENDÈNCIES

Consumir és decidir

L’hiperconsumisme acrític està donant pas a noves maneres de satisfer les necessitats de béns i serveis. La crisi ha ajudat a innovar en l’oferta i a canviar els hàbits de compra

IGNASI ARAGAY / ALBERT SOLÉ / SELENA SORO / DANI SÁNCHEZ UGART / ALBERT MARTÍN VIDAL / AURI GARCIA MORERA | Actualitzada el 21/12/2014 00:00

• 

El miratge del creixement il·limitat ja és cosa del passat. La crisi econòmica i el canvi climàtic s’han convertit en dos potents avisos. La figura, popularitzada durant dècades per la publicitat, del ciutadà convertit en consumidor acrític i feliç comença a fer aigües. Perquè els nivells de despesa basats en l’endeutament ja no són possibles i perquè és ecològicament insostenible seguir produint sense pensar en els efectes en l’entorn. Per això, tot i que en termes relatius encara és un sector incipient, cada vegada agafen més prèdica les pràctiques de consum i producció responsables, tant de béns com de serveis. De fet, els béns comencen a ser entesos com a serveis, de manera que la propietat passa a ser secundària. I això en sectors ben diversos, de la moda a l’alimentació, passant pel turisme i el transport.

Gràcies a l’esclat comunicacional d’internet, els ciutadans avui tenen més informació sobre el que consumeixen i, per tant, també sobre com gasten els seus diners. El consumidor s’ha fet més exigent, no només en termes de qualitat, sinó també des de l’ètica. I, alhora, ha agafat consciència que el seu paper ja no és merament passiu, que ja no és un simple espectador. La gent té ara la possibilitat de convertir-se en actor econòmic, i s’hi està abocant: reciclatge, intercanvi, economia col·laborativa, do it yourself i mercats de segona mà són algunes de les formes velles i noves que guanyen adeptes.

Gaudir-ne sense ser propietari

El canvi de mentalitat també ha arribat en l’arrelat sentit de propietat, que d’alguna manera està entrant en crisi. El lloguer, i no només d’habitatge, està guanyant terreny, igual com la propietat compartida de tota mena d’objectes, començant per la roba. Per gaudir d’un bé o d’un servei ja no cal ser-ne el propietari o usuari únic. Per anar en cotxe no cal comprar-lo. Hi ha tants cotxes permanentment aturats! I són tan cars de mantenir! Hi ha tants pisos buits i són tan fàcils d’omplir!

Som davant, doncs, d’una incipient revolució del consum que pot suposar un autèntic canvi econòmic i ecològic. És ben segur que, arran de la crisi, la gent ha fet de la necessitat virtut, però també ho és que ha crescut el sentiment d’un canvi necessari, la idea compartida d’haver anat massa enllà en les coses d’un sol ús, en la compra compulsiva i sense sentit, en l’excés consumista, en l’abisme que separava el productor del consumidor. Sense renunciar a res, es tracta de posar fre al desenfrenament. I no falten idees.

A les portes de les festes de Nadal, convertides, en contradicció amb el missatge originari de la celebració, en el moment de l’any en què les compres es disparen, en aquest dossier d’avui oferim una llista de vint tendències de consum responsable, un concepte que apel·la tant a l’actitud de l’usuari o comprador com a les bones pràctiques del productor o prestador de serveis.

Una nova filosofia

En realitat, som davant de l’eclosió d’una nova filosofia que pretén satisfer les necessitats d’una vida moderna -sense renunciar, per tant, a cap dels seus avenços-, però amb respecte al medi ambient, i en alguns casos, a més, reduint preus o vinculant-los a projectes de solidaritat i de responsabilitat social. Per fer possible aquest canvi, sens dubte les noves tecnologies hi ajuden. Però no són l’únic requisit.

De fet, el principal canvi gira al voltant de conceptes que s’han anat consolidant, com economia col·laborativa o, encara més, el menys conegut economia circular, directament oposat a l’ara infamada obsolescència programada: es tracta de pensar, des del disseny inicial, en tota la vida, o vides, d’un producte, que no només va del venedor al consumidor, sinó que acaba retornant al primer perquè torni a entrar en el cicle productiu.

Una altra manera de consumir és possible. Una manera més responsable. Ho és a l’hora de fer la despesa energètica, quan viatgem, en la compra setmanal per omplir la nevera, en la manera de vestir o de tenir estalvis, en els desplaçaments curts i llargs. En realitat, ho és en tot. En les pàgines següents teniu una munió d’exemples concrets i pràctics, d’aquí i d’arreu.

SPOTIFY A L’ARMARI

¿Us imagineu un món en què, en lloc de tenir la roba del vostre armari i en propietat, la tinguéssiu llogada? Potser és difícil d’imaginar. Però penseu un moment què hauríeu respost si, fa 15 anys, us haguessin dit que, en lloc de comprar CD, cintes o vinils, pagaríeu una subscripció mensual a Spotify per escoltar tota la música que volguéssiu. Aquest moment, per a molts, ha arribat. I, segons els defensors de l’economia circular, potser també està arribant a l’armari. Es tracta de concebre l’accés als productes com un servei i no tant com un acte de propietat, que seria compartida. D’aquesta manera, si, posem per cas, us canseu del jersei blau, podeu tornar-lo al circuit dels armaris llogats, perquè el faci servir algú altre, si està en bon estat, i vosaltres demaneu al circuit un jersei vermell, que potser abans ha passat per l’armari llogat d’algú altre. Aquest concepte es pot aplicar a gairebé tots els sectors productius, i té l’avantatge que utilitza millor els recursos disponibles, i, per tant, redueix l’impacte mediambiental de l’hiperconsum, i s’acaba amb el model de comprar i tirar, que molts experts ja consideren insostenible.

De moment, l’armari llogat no és una realitat, però ja hi ha grans empreses de sectors tradicionals que estan provant els models de l’economia circular en el seu negoci. La sueca H&M és una de les empreses més grans que han desenvolupat una prova, posant uns contenidors a les botigues on recullen la roba que els seus clients ja no volen fer servir. A cada client que hi deixa una bossa li regalen un val de descompte de cinc euros per a la pròxima compra. Al principi, aquesta roba es reciclava per fer fibres de cotó, que es feien servir per exemple en aïllaments, i els productes que estaven més bé s’enviaven a països en vies de desenvolupament. Des del febrer d’aquest any, però, H&M ja recicla les peces de roba per fer-ne de noves, i tornar-les al cercle. “La nostra visió és que tota la roba que sigui reciclable ha de tancar el cercle i ser convertida en noves peces”, afirma la multinacional en un comunicat a Ellen MacArthur Foundation, principal defensora mundial de l’economia circular. Altres empreses, com Ikea, també han treballat en aquest sentit. L’empresa de mobles busca fórmules per tancar el cercle que podrien passar per llogar les cuines.

MENYS COTXES

A Catalunya hi ha actualment prop de cinc milions de vehicles, molts dels quals es passen la major part dels dies guardats en un garatge. De fet, de mitjana els 700.000 cotxes que hi ha a Barcelona es fan servir un 5% del temps al llarg d’un any. Un vehicle aturat és una despesa inútil, i per això cada cop sorgeixen més iniciatives encaminades a reduir el nombre de vehicles que hi ha al carrer. La més antiga i més estesa és el carsharing. Empreses com Avancar, que fa 10 anys que opera a Catalunya, ofereixen als seus usuaris l’accés als cotxes, i no la compra, amb una filosofia similar a la de l’economia circular. Analitzats els números freds, a molts dels conductors que actualment tenen un cotxe potser no els sortiria a compte comprar-lo, sinó llogar-lo quan el necessitin, amb un servei similar al que ofereix Avancar. En altres ciutats europees, com Londres i Berlín, a més, hi ha disponibles serveis similars, amb cotxes aparcats a peu de carrer -generalment Mini o Smart, petits i de baix consum-. En aquests serveis, els usuaris no necessiten ni tan sols reservar-los, sinó que hi pugen directament, com passa per exemple al Bicing a Barcelona. Són empreses com Car2Go i DriveNow, algunes de les quals també han estudiat en alguna ocasió aterrar a la capital catalana.

Una altra alternativa, més enllà del carsharing, és el ridesharing, que s’emmarca dins de l’economia col·laborativa, però també va destinat a reduir el nombre de cotxes al carrer. En aquest capítol, empreses com Uber han desembarcat amb molta polèmica, perquè no paguen llicència, i ofereixen serveis similars als d’un taxi. Altres, com Blablacar, s’han fet un lloc sense aixecar gaire polseguera, perquè, en lloc d’oferir viatges punt a punt i a mida del consumidor, serveixen per compartir el mateix trajecte que el conductor ja tenia pensat fer i compartir, per tant, les despeses.

I encara hi ha un últim segment en aquest mercat, liderat al mercat català per una empresa barcelonina, SocialCar, que ofereix lloguer de vehicles entre particulars i a un preu més baix que les empreses de rent a car tradicionals, amb cotxes a Barcelona des de 12 euros al dia (en el moment de redactar aquest article).

CASES MÉS PLENES

En la mateixa línia que el carsharing i el ridesharing, i també emmarcades en l’economia col·laborativa, hi ha alternatives més o menys polèmiques com Airbnb, que bàsicament es marquen com a objectiu aprofitar les habitacions buides a casa per oferir-les a turistes. Això ha indignat el sector del turisme tradicional, perquè molts dels pisos que s’ofereixen no tenen llicència, però parteix d’una idea que fa temps que funciona, i que permet estalviar en els viatges: el couchsurfing. Aquesta modalitat de viatge consisteix a oferir el sofà de casa o una habitació extra a un visitant a la ciutat de manera gratuïta. D’aquesta manera es crea una comunitat en què milers de persones viatgen per tot el món sense pagar res. També hi ha alternatives catalanes que serveixen per fer el mateix. Trampolinn, per exemple, és un terme mitjà entre Airbnb i el couchsurfing. En lloc d’oferir allotjament gratis, els usuaris reben punts cada cop que fan lloc a un turista a casa seva. Amb aquests punts, després poden viatjar a altres ciutats del món i allotjar-se en cases que estiguin dins de l’aplicació.

De nou, la lògica rere aquestes iniciatives passa per maximitzar els recursos existents, sense construir-ne de nous, tot oferint els mateixos serveis. Però com també passa amb Uber i altres empreses d’economia col·laborativa, els sectors tradicionals -en aquest cas, els hotelers- han acusat d’intrusisme els particulars que els ofereixen. En molts casos, Airbnb i altres plataformes similars s’han convertit no tant en una eina per compartir recursos, sinó en un negoci per als propietaris de pisos, segons defensen els crítics amb aquesta plataforma.

VENDRE EL QUE NO FEM SERVIR

Una altra manera de consumir responsablement és donar una segona vida als productes que comprem, en lloc de tirar-los. Això no és nou, però en els últims anys han arrelat diverses opcions que ho fan cada cop més fàcil. La primera són les botigues de segona mà a peu de carrer, com Cash Converters, que compren des de productes electrònics fins a tot tipus d’accessoris i els revenen. Aquest tipus de botigues han proliferat especialment arran de la crisi, i fan d’intermediaris entre els particulars. El mercat ha crescut de manera espectacular, i el nombre de persones que compren productes de segona mà a Espanya el 2014 és el doble que el 2013. A més, però, han sorgit alternatives que eliminen els intermediaris, gràcies a la tecnologia, i que fan possible que els usuaris es puguin vendre entre ells béns de segona mà. De nou, aquest tipus de plataformes fa molt temps que estan inventades, amb eBay com a pionera, però en els últims anys n’han sorgit altres, algunes també amb accent català. És el cas de Wallapop, la companyia fundada per Miguel Vicente, fundador també de Letsbonus, i que ha aconseguit un èxit fulgurant amb Wallapop, que permet comprar productes de segona mà als veïns gràcies a la geolocalització dels telèfons intel·ligents.

CONSUMIR DE MOLT A PROP

El consum de km 0 ha anat deixant pas a poc a poc a la hiperproximitat. Tant és així que grans cadenes de supermercats, com Caprabo i Bonpreu, han adaptat la seva oferta als productes locals a nivell comarcal, o fins i tot inferior. Caprabo ho va fer al maig, amb una campanya que va obrir la porta dels seus supermercats a 150 petits productors i 25 cooperatives agràries. La tendència a la hiperproximitat, que fora del súper es pot trobar també als mercats i les botigues unilocalitzades, no para de créixer gràcies a la conscienciació dels consumidors, conscients que és bona per a l’economia local i per al medi ambient.

ÈTICA I BANC NO SÓN UN OXÍMORON

La Gran Recessió va néixer d’una crisi financera en què es van succeir el cas Madoff, l’escàndol de les preferents, el rescat dels bancs amb diners públics, el final de les caixes, les targetes black i la sortida a borsa de Bankia amb els comptes manipulats. Tot plegat ha sigut un revulsiu per al creixement de Triodos Bank, el primer banc ètic de l’Estat. La seva premissa és clara: només presta diners a entitats socials, projectes culturals i iniciatives ecològiques. Aquesta carta de presentació -i malgrat que no es publicita en els mitjans- li ha servit per captar cada dia nous clients. L’entitat calcula que cada mes reben entre 2.000 i 6.000 estalviadors nous.

Triodos, present a Barcelona i Girona, aplica un model de transparència total: explica a quines empreses presta diners. A la seva web hi apareix el crèdit concedit a una benzinera amb l’explicació pertinent: va apostar per aquest projecte perquè donava feina a persones amb discapacitat. Els productes d’aquesta entitat -present en altres països europeus i nascuda a Holanda- també respiren aquest esperit: les seves hipoteques rebaixen el tipus d’interès si el client millora l’eficiència energètica de casa seva.

Joan Melé, subdirector comercial i cara visible de l’entitat, explica que els directius no tenen primes, i el millor sou del banc és només nou vegades més que el més baix: “I la primera norma és que un banquer ha de ser prudent i no pot posar en risc els diners de la gent. Per això només invertim en economia real”. En els últims mesos a Triodos li ha sortit competència amb Fiare, una cooperativa financera de matriu italiana i que ha triat Bilbao per obrir la primera oficina.

‘UPCYCLING’, MÉS QUE RECICLATGE

L’any 1999, l’empresari belga Gunter Pauli -l’Steve Jobs de la sostenibilitat, segons el diari Le Point - va popularitzar el terme upcycling. Pauli defensava que calia anar més enllà del reciclatge, un mètode que, segons el belga, només aconsegueix alentir el cicle destructiu dels objectes i crear productes de menys valor i qualitat. L’ upcycling, o suprareciclatge, vol ser un pas més en el reciclatge: és la pràctica de transformar un residu o un objecte que no s’utilitza en un producte amb una utilitat i un valor igual o més gran. Dins de l’ upcycling hi ha dues branques essencials: la comercial i l’artística. Els dos vessants van sovint de bracet, i per això el món del disseny i de la moda és on l’ upcycling ha arrelat amb més força. Els dies 22 i 23 de novembre, per exemple, es va celebrar a Barcelona el Bcn Ethical Fashion Fest, el primer festival de moda ètica i sostenible a la capital catalana.

Per la passarel·la hi van desfilar firmes que utilitzen teixits ecològics i paguen sous justos als seus treballadors, però també d’altres que basen les seves creacions en la tècnica de l’ upcycling. Virginia Rondeel, presidenta de l’Associació de Moda Sostenible -organitzadora del festival- converteix camises en pantalons, vestits o faldilles. Les dissenyadores Fiona Capdevila, Daniela Barbieri i Silvia Calvo transformen roba usada i materials en desús en peces noves. Calvo, per exemple, crea vestits i bosses a partir de sacs de cafè. L’objectiu: donar una nova vida -i no una vida de segona- als productes que ja existeixen, sense haver de malbaratar més recursos. Un altre exemple d’una iniciativa que defensa l’upcyclin g és Drap-Art, una organització fundada el 1995 a Barcelona i que promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions, mercats i tallers. Tot i que agrupa moda i complements, se centra sobretot en els objectes de disseny i les obres d’art. Amb el temps, a nivell particular, l’ upcycling ha anat arrelant també sota el paraigua de la filosofia do it yourself (fes-t’ho tu mateix).

FES-T’HO TU MATEIX

El moviment do it yourself és un fenomen global que reivindica l’art de fer les coses per un mateix. És una forma d’oci, però també d’estalvi. I per a molts s’ha convertit també en un negoci. A l’espai Qstura, a Girona, per exemple, ensenyen als clients a cosir i a fer ganxet, perquè es puguin fer ells mateixos els vestits, les bosses o les sabates. A Barcelona, al barri de Gràcia, Costuretas va néixer com un sewing cafe, un concepte creat a França i molt popular al Regne Unit, que funciona com un cibercafè, però en comptes d’ordinadors hi ha màquines de cosir. Es poden llogar per hores i només cal portar la tela, que també pot comprar-se allà. Lantoki, al Raval, té un funcionament similar.

El moviment do it yourself, d’altra banda, ha arrelat amb molta força a internet, que s’utilitza com a aparador dels milers de creacions que fan els usuaris: peluixos, arracades, collarets, bosses, mobles, etc. Etsy és una de les plataformes més populars, on els seguidors d’aquesta tendència poden comprar i vendre els seus objectes d’artesania. Etsy cobra als venedors una comissió de 0,20 dòlars per publicar un article, i un 3,5% del preu de venda quan algú finalment adquireix la peça. Dawanda, que té la seu a Berlín, ven una peça de roba cada minut i cobra un 5% per venda. A Catalunya, el portal The Crafty Daysrecull, en català, totes les notícies i iniciatives del món do it yourself. Una de les cites més rellevants és el 24 i el 26 d’abril del 2015, quan se celebrarà la 2a edició del Handmade Festival Barcelona, que preveu acollir 25.000 visitants i 250 expositors.

ANAR EN BICI I ‘REBICICLAR’

Anar en bicicleta és una de les maneres més sostenibles de moure’s pel món. Últimament per a aquells a qui no els agrada consumir benzina però volen evitar l’esforç de pedalejar, agafen força les bicicletes elèctriques. Al novembre el consell de ministres va prorrogar el pla PIVE 6 per la compra de cotxes eficients i, alhora, va impulsar el PIMA Aire 4, perquè es venguin més bicis elèctriques i vehicles comercials propulsats per gas. Així doncs, acollint-se a aquest pla, els usuaris poden obtenir una subvenció de 200 euros per la compra d’una bicicleta elèctrica. A la capital catalana, a mitjans de desembre, Barcelona Serveis Metropolitans (BSM) va posar en marxa el Bicing elèctric, en fase de proves que acabarà a finals de gener. De moment, el servei està limitat a 1.500 usuaris, 150 bicicletes i 23 estacions. Al gener s’hi podran afegir 2.500 usuaris més i el preu de l’abonament serà de 14 euros anuals addicionals a l’abonament habitual.

I encara més ecològic que anar en bicicleta és anar en una bicicleta reciclada. És possible, per exemple, gràcies a la iniciativa Biciclot, que recicla bicicletes abandonades al carrer o llençades als abocadors a Barcelona -800 bicicletes l’any-. Biciclot, que va néixer el 1986 per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport, també funciona com a taller: amb el projecte Rebiciclem, qui ho vulgui pot aprendre a reparar la seva bicicleta i donar-li una segona vida, amb l’ajuda d’un mecànic que li facilita els materials i els coneixements necessaris. A més, a Rebiciclem, Biciclot forma nois i noies en risc d’exclusió social.

COMPRAR A GRANEL

A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, mentre que el 22% de la població catalana viu per sota del llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. I més de la meitat d’aliments es llencen a les llars. Casa Perrils, La Conca, Al Gra, Graneria Sala, El Pagès d’Or, Parami, Cafés el Magnífico i A Granel són algunes de les botigues que venen productes a granel, i que es presenten com una manera de comprar només la quantitat que es farà servir. A més, en aquesta última, a Vic i Barcelona, no s’utilitza res que sigui de plàstic (només per a la mel, i és reciclat) i gairebé tots els productes són de quilòmetre zero.

Aquest model s’ha exportat també al món de la moda. KiloRopa, per exemple, ven roba nova i de segona mà a pes. Als Països Catalans té botigues a Barcelona, Girona, Tarragona, Alacant i València. La roba es pot comprar per 20 euros el quilo, i les sabates, per 10 euros el quilo.

BIOMASSA: ESCALFAR-SE AMB FUSTA

Moltes de les iniciatives per consumir menys i de manera més responsable acostumen a coincidir amb un cert retorn al passat, a les maneres de fer d’abans. Un exemple és el fet de tornar a escalfar-se cremant la fusta dels boscos. La biomassa és una energia neta que s’alimenta de la fusta de baixa qualitat que sobra dels boscos, i a Catalunya en sobra molta. El 64% del territori català és forestal i només un 15% d’aquest territori està gestionat; la resta creix desordenadament i és terreny adobat per als incendis. La biomassa mai podrà ser l’energia principal d’un país com Catalunya perquè a les grans ciutats amb grans blocs de pisos és inviable, però sí que podria ser la predominant a l’entorn rural o a la gran majoria d’edificis públics. La generalització de la biomassa permet, a més d’evitar el risc d’incendis, reduir l’ús dels combustibles fòssils com el gas natural i el gasoil i, per tant, reduir les emissions de CO. Una caldera de biomassa és més cara que una de gasoil, aproximadament tres vegades més, però els pèl·lets o estelles que fan de combustible són més barats que la benzina o el gas natural i en poc temps la caldera està amortitzada.

COOPERATIVES DE CONSUM

Consumir productes ecològics a un preu econòmic no és fàcil actualment, però hi ha iniciatives particulars en forma de cooperativa que ho fan possible. Un exemple és la cooperativa rubinenca Somiafruites formada per 21 famílies -o unitats de consum, com s’autoanomenen- que fa cinc anys es van organitzar per aconseguir productes ecològics sense intermediaris i, així, estalviar-se una part dels costos. Van començar només amb fruites i verdures, que els proporcionen uns pagesos de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) que formen part de la xarxa d’agricultors de producció ecològica, però ara ja han incorporat també productes làctics, carn i productes envasats com la pasta. Una altra part de l’estalvi també prové del fet que les famílies s’organitzen per repartir-se les tasques. Per exemple, cada membre de la família -sense comptar els nens, lògicament- almenys un cop cada dos mesos ha d’anar a fer cistelles. Què vol dir? Doncs fer els paquets de cada encàrrec. Cada família fa la comanda del que vol comprar, sobre productes de temporada, a través de Google Docs i llavors un cop per setmana un equip de tres persones agafa els productes encarregats als pagesos que arriben a l’engròs i els reparteixen en paquets petits, en funció de les comandes, per distribuir-los entre els socis.

ELECTRICITAT PRÒPIA

Per gastar menys diners en electricitat i a més contribuir a millorar el medi ambient, no hi ha res millor que les plaques solars. L’energia tèrmica a partir del sol és l’energia més neta que existeix i no requereix cap mena de transformació ni producció addicional i a més és una font inesgotable. Catalunya, i el sud d’Europa en general, si alguna cosa té en abundància és sol gran part de l’any, a diferència del nord del continent. La crisi i les decisions polítiques, però, han afectat l’energia solar i en general totes les renovables. El govern espanyol socialista va fer una aposta potent per les energies renovables i semblava que el sector agafava embranzida, però amb l’arribada del PP, amb l’excusa de la crisi, va retallar totes les subvencions i a més va decidir penalitzar els particulars que tinguin plaques solars pròpies per a l’autogeneració perquè ja no surti tan a compte.

CASES BEN AÏLLADES

Gran part de l’energia que consumeixen els habitatges s’escapa per les finestres, les parets i la teulada, i això al llarg de l’any són molts euros, fins a uns 1.700 anuals. El sector de la construcció mai ha tingut en compte els criteris d’eficiència energètica, ni tan sols durant la recent bombolla immobiliària, i, per tant, actualment hi ha un parc d’habitatges molt poc eficient que malgasta energia per totes bandes. Un bon aïllant a les parets, teulades i finestres és important, però també s’han de tenir en compte les caixes de les persianes, que sovint són la principal porta d’entrada del fred i la calor. I una bona ventilació també és fonamental per refrigerar bé l’habitatge. En resum, un habitatge que complís al 100% aquestes indicacions no necessitaria ni calefacció a l’hivern ni aire condicionat a l’estiu. Rehabilitar un habitatge o un edifici té un cost elevat -hi ha subvencions públiques-, encara que a la llarga s’acaba compensant per l’estalvi que genera. L’ideal és construir de zero amb criteris d’eficiència energètica.

PASTISSOS FETS A CASA

Cada cop és més habitual anar a una casa a celebrar un aniversari i que es bufin les espelmes amb un pastís casolà en lloc del de la pastisseria més bona de la ciutat. La rebosteria domèstica cada cop està més de moda, emmarcada dins la tendència del fes-t’ho tu mateix - do it yourself (DIY)- i hi ha persones que són capaces de fer postres d’un nivell altíssim que no tenen res a envejar a les dels millors pastissers.

INTERCANVI DE JOGUINES

Per Nadal els nens i nenes sovint reben més regals dels que necessiten o dels que són capaços de disfrutar, que s’acumulen amb els regals de l’any anterior que encara estan en bon estat. És aquí on apareix la idea que han tingut des de SocialToy, una proposta d’intercanvi de joguines. Es tracta de deixar una joguina en bon estat amb la qual l’infant ja no juga, per una altra que un altre nen ha deixat pel mateix motiu. La iniciativa de SocialToy, però, és molt nova, del 2012, quan dues mares emprenedores, fartes de veure la muntanya de joguines dels seus fills, amb les quals ja no jugaven, van pensar que un altre nen sí que hi voldria jugar. Com funciona? Els nens porten la seva joguina al lloc on s’organitza l’intercanvi i des de SocialToy en calculen el valor i li donen unes fitxes a canvi. Amb aquestes fitxes el nen podrà pagar una nova joguina, que podrà triar d’entre totes les que hi ha en una sala plena de joguines.

LOTS SOLIDARIS

Comprar qualsevol producte elaborat per una empresa amb treballadors amb discapacitat sempre té un valor afegit incalculable. Un exemple molt conegut són els iogurts de La Fageda. Però quan arriben les dates nadalenques les empreses que volen premiar els seus treballadors amb lot tenen dues opcions: o comprar-ne un de convencional o un d’una entitat social com l’Associació Alba, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat psíquica, física i mental de les comarques de l’Urgell i la Segarra. L’Associació Alba, en col·laboració amb les galetes El Rosal i la Cooperativa l’Olivera, que també treballen amb discapacitats, elaboren lots de Nadal solidaris de qualitat, alhora que tenen un plus que els diferencia dels altres.

CAIXES REGAL ESPECIALS

Es diuen Ergosum i són caixes regal d’experiències molt diferents de les clàssiques. Es tracta d’experiències d’oci familiar realitzades per entitats socials, amb un aprenentatge de valors associat que els seus impulsors contraposen a “l’oferta d’evasió que acostumen a oferir les caixes regal”. La Federació Ecom, que agrupa entitats de l’àmbit de la discapacitat física, per la seva banda, ofereix “una experiència de ball amb cadira de rodes per treballar valors inclusius i conscienciar sobre barreres arquitectòniques i diversitat”.

Ergosum és un producte de la cooperativa manresana Encís, amb més de 20 anys d’experiència i 500 treballadors i socis, que treballa en l’àmbit de la prestació de serveis educatius, socials i culturals. Les caixes regal ofereixen 25 activitats de 17 entitats socials diferents d’arreu del territori. Els recursos obtinguts contribueixen a finançar l’activitat ordinària de les entitats socials que hi participen. Les caixes es poden comprar, entre altres establiments, a les botigues Abacus i a les llibreries Laie.

UN MAPA PLE D’OPCIONS

Un bon recurs per trobar moltes més opcions de consum responsable és el mapa col·laboratiu de l’economia solidària Pam a Pam, que es pot consultar a Pamapam.org. Aquesta iniciativa, impulsada per l’entitat Setem Catalunya i per la Xarxa d’Economia Solidària, va començar a funcionar fa un any amb propostes limitades a Barcelona i als àmbits de la roba, l’alimentació i la banca. Divendres va estrenar una nova versió que ja cobreix tot el territori català i molts altres sectors de l’economia solidària: incorpora cultura, educació, oci, logística i habitatge, entre d’altres. L’eina de consulta permet cercar per territori, per sector i també per criteris de l’economia solidària.

MERCATS DE SEGONA MÀ

Els mercats de segona mà no són cap novetat, n’hi ha hagut sempre, com els Encants de Barcelona, i n’hi continuarà havent, però amb la crisi han aparegut com bolets i gairebé cada poble o ciutat té el seu, com el Serie B Market de Mataró. No es tracta dels tradicionals mercadillos, sinó mercats setmanals al carrer on podeu anar a vendre aquells objectes que ja no necessiteu i encara estan en bon estat, i també a comprar. Els problemes econòmics de moltes famílies fan que aquests mercats tinguin molt d’èxit, i fins i tot s’han obert botigues fixes per vendre el que ja no es necessita.