Enquesta AtankAhaus

Cas Sandir

Origen de l’empresa

La Sandra Iruela, després de passar per una multinacional cosmètica, es va especialitzar en fragàncies a França, on va treballar amb els millors de Grasse, el bressol del perfum francès, fins que va decidir tornar a la seva ciutat natal i aprofitar, al març del 2010, l'etapa expansiva que oferia la capital del Maresme als joves emprenedors amb el Tecnocampus, actual seu de Sandir.

La Sandra sempre ha sigut una apassionada de les olors i va decidir crear una empresa que dissenyés un fragància per a una imatge corporativa, és a dir, personalitzar una fragància perquè aquesta s’identifiqui amb la marca. Va trobar l’oportunitat d’instalar-se a la incovadora del tecnocampus i la va aprofitar.

Els integrants de l’empresa

A l’hora de formar l’empresa, el que va fer la Sandra va ser ajuntar-se amb tres persones més. En total n’eren quatre. Treballen conjuntament al tecnocampus de Mataró encara que cadascuna treballa en la seva zona d’experiència. La Sandra mateixa s’encarrega del disseny de les fragàncies, és a dir, ella s’encarrega del procés per a la creació de noves fragàncies per a aquells clients que demanen una olor corporativa específica per a la seva empresa.

Però no treballa pas sola sinó que té una companya que s’encarrega de la part de màrqueting. Aquesta companya el que fa és un estudi del mercat del client i quins valors transmet la marca en qüestió als seus cients. Una altre companya,  s’encarrega d’examinar la imatge corporativa del client per utilitzar després el tipus de packaging més adient per cada cas. Per últim, la Sandra va buscar un altre integrant per què dirigís el departament tècnic, encarregat de buscar la manera més adient perquè aquesta olor faci efecte ja sigui mitjançant la ventilació o simplement com un difusor a l’estil “Ambi pur”.

El producte i els clients

Actualment Sandir té tres tipus de producte:

·         La fragància personalitzada: Sandir analitza el target de l’empresa, els seus valors, el logotip, els seus colors i la marca i creen una fragància exclusiva i única per a aquella empres que ho demani. Evidentment tenen un contracte d’exclusivitat per no revelar la fragància a la competència. Aquest tipus de producte, des del disseny fins l’embalatge tarden 1 mes més o menys.

·         La fragància semi-personalitzada: Sandir té un conjunt de fragàncies predissenyades i busca diferenciar-les amb algun element representatiu de l’empresa, com pot ser el logotip. Aquest producte però no té un contracte d’exclusivitat.

·         Les fragàncies generals: Sandir té unes olors estàndards com pot ser la olor a fusta d’un arbre, la olor a una flor determinada, i la demanen el tipus d’empresa que venen mobles i volen una olor a fusta intensa. Evidentment no tenen un contracte d’exclusivitat.

Sandir tambè ofereix un servei de formació on ensenyen a conèixer el món de les olors i la importància que tenen en les nostres vides a arribar a els coneixements teòrics i pràctics sobre com s'olora i relacionar, associar, i descriure una olor i t’endinsa en el món de les fragàncies i la seva importància en la nostra societat i en el món de la moda i l'estètica.

La relació i els canals de comunicació amb els clients.

La Sandra no escatima esforços en donar-se a conèixer ella i la seva empresa. És més, va aconseguir sortir a la televisió a canals com cuatro o tv3 fet que li va produir una gran repercussió mediàtica i això li va ajudar a trobar nous clients als inicis. Tot i aconseguir ser bastant coneguda, no és suficient i es mou constantment a la recerca de nous clients.

Dia rere dia, el que fa la Sandra és crear la necessitat al client (ja que en aquest país el fet de tenir una olor que identifiqui a la marca no està massa arrelat), és a dir, envia mostres a diferents empreses juntament amb informació sobre el que fa ella i la seva empresa de manera que el client vingui a ells.

La Sandra no acostuma a veure els clients molt sovint i encara menys si els hi demanen de fer una olor específica per a ells. Per tant el que intenta és fer la seva feina de la millor manera possible i intentant que el client quedi satisfet al cent per cent no de cara a tornar-lo a veure sinó de cara a la transmissió boca a boca de la seva feia.

De totes maneres, ella sap que si vol començar una nova empresa en aquest mercat, ha de tenir un tracte molt personalitzat amb els clients ja que sempre que li ve un client li demana una cosa diferent al client anterior i sempre ho té en compte.

Noves línies de negoci.

La Sandra té clar que només ha iniciat el camí per a portar la seva empresa el més amunt possible i ha pensat que en el futur podria introduir-se com a assessora en empreses de perfumeria o entrar al mercat asiàtic, un mercat i una cultura un tots els temes relacionats amb l’olor estan molt més arrelats. També poden expandir-se per Europa ja que el mercat és el molt madur i a nivell nacional no coneixen cap més empresa que faci el mateix que ells, però saben d’una empresa francesa que també personalitza fragàncies com ells.

Web: http://sandir.com/index.php/ca/

Articles relacionats: http://www.tecnocampus.cat/c/document_library/get_file?uuid=951fd6d1-abad-463f-a802-eb421673935e&groupId=10416

http://www.youtube.com/watch?v=_kfchq1t_Bs

http://www.youtube.com/watch?v=oful5Ns0gRA

Cas Verkami

Cas Codetickets

Cas de CODETICKETS

El cas que tractarem serà el de l’empresa CODETICKETS. És una empresa  que es va crear per l’encàrrec de l’empresa Iluro Sonora que el 2007 gestionava el festival de música Cruïlla de Cultures de Mataró i va posar les seves entrades a la venta per Internet. El problema que van tenir era que amb els operadors que venien entrades en aquella època, el client no rebia l’entrada sinó que havia d’anar a les taquilles del concert per poder recollir-la i entrar i,com que tothom hi anava el moment abans,, es creaven grans acumulacions i la gent es perdia una part important del concert intentat aconseguir la seva entrada.

Per resoldre aquest problema es va crear el sistema de venta d’entrades del  Cruïlla, l’embrió de CODETICKETS.  Aquest nou sistema pretenia evitar les aglomeracions creant un software que permetés  la impressió de l’entrada a casa i la seva posterior validació mitjançant un codi de barres. Com que la venta i validació d’entrades del Cruïlla del 2008 va anar molt bé van decidir intentar exportar el projecte a sales, festivals, concerts,etc.

Per això van començar a posar-se en contacte amb més sales de concerts o festivals per captar clients mentre posaven a punt tot els seu software, cos que els va portar dos anys. Finalment el 2010 va quedar creada CODETICKETS.

CODETICKETS es dedicar a posar un espai virtual per que els organitzadors de concerts posin a la venta les seves entrades. CODETICKETS no ven entrades, són els propis organitzadors qui les venen,ells només posen la plataforma i el sistema de validació. També posen a disposició dels sues clients les dades sobre les entrades que estan venen i les dades de la gent que les estan comprant per no perdre un canal que abans no era possible ja que les dades dels compradors eren propietat de les empreses.

CODETICKETS obté els seus ingressos amb  la venta de cada entrada ja que es queda un comissió però no fa pagar una quota a les sales que volen vendre a través de CODETICKETS.

 CODETICKETS crea un sistema per que cada empresa que vol vendre i és la pròpia empresa la que ven i un cop acabat  l’espectacle els organitzadors passen la part que correspon a CODETICKETS.

Posicionament de mercat

CODETICKETS és una empresa que es dedica a crear un aparador virtual perquè les sales de concerts o festivals puguin vendre entrades directament i que els compradors se les puguin imprimir.

Costos i ingressos

Tots els ingressos de CODETICKETS venen a partir de la comissió que reben per cada entrada venuda ja que no cobren per estar a la seva web ni per no vendre. També cal destacar que no cobren fins després de l’espectacle.

Proposta de Valor

La principal és fer que els seus clients puguin tenir recomptes i saber dades dels compradors i així donar més canals de comunicació als seus clients amb els compradors d’entrades.

Relació amb els clients

CODETICKETS té una persona especialitzada en trobar i mantenir el contacte amb les sales de concerts que tenen com a clients per tal d’anar renovant la relació i que així CODETIKETS pugui planificar la seva web.

Minoryx Therapeutics

Cas Minoryx therapeutics

Minoryx therapeutics treballa amb un objectiu molt clar, el descobriment de tractaments per a malalties minoritàries neurometabòliques, malalties “rares” del metabolisme que tenen un efecte greu a nivell neurològic.

Tot i que són minoritàries, són malalties molt greus. La societat es preocupa per la salut. Coneixem doncs l'oportunitat de negoci. 

L’origen de l’empresa

La idea de crear una empresa d’aquests tipus no neix d’un dia per l’altre, els fundadors de Minoryx ja tenien experiències relacionades en aquest tipus d’empresa.

“- La idea de fundar l’empresa ve d’experiències personals que em van fer tenir una sensibilitat especial pel camp de les malalties rares o minoritàries, especialment les que afecten a nens i adolescents “. Ens explica Marc Martinell, un dels fundadors de Minoryx therapeutics juntament amb Joan Aymamí i Xavier Barril. A partir d’aquell punt Marc Martinell va començar a treballar en la creació de Minoryx.

Els integrants de l’empresa

Són necessàris uns coneixements previs per portar a terme les activitats habituals de l'empresa, doncs existeixen quatre persones més relacionades amb Minoryx. Tots ells doctors en ciències com biologia, química i farmàcia i un llicenciat en química.

Socis, són els familiars que han invertit en l’empresa, inversors privats i empreses de capital de risc especialitzada en biotecnología.

Els clients

Els clients de l’empresa són les empreses farmacèutiques a qui Minoryx llicencia la patent, aquestes són :Pfizer, GlaxoSmithKline i Sanofi. També empreses biotecnològiques especialitzades en aquest camp: BioMarin, ShireHGT, Sobi i Actelion.

Un punt a favor per Minoryx és el valor que proporciona als clients la capacitat de identificar un problema i buscar solucions.

Canals

Per donar a conéixer l’empresa, Minorix ha realitzat una série d’estratègies, com la participació en fires, congressos especialitzats, forums i premsa.

Activitats clau

La capacitat de crear valor és important, un punt a favor per aquest tipus d'empresa és el valor que ofereixen. Com s'ha dit més enrere, Minoryx treballa en el descobriment per a malalties minoritàries neurometabòliques, però no s'ocupa de tot el procés. A diferència de les grans empreses farmacèutiques, Minoryx therapeutics s'ocupa de les etapes inicials del desenvolupament i el descobriment clínic de fàrmacs, que comprèn fins a la fase II que implica la primera part d'estudis humans. Aquests procés és clau per l'identificació de principis actius que poden esdevenir un posible fàrmac. Posteriorment es fa una validació en models cel·lulars i també en animals.

Fonts d'ingressos

En tot aquest procés de desenvolupament i descobriment de fàrmacs es van generan patents, les quals Minoryx therapeutics llicencia a una empresa farmacèutica més gran. Aquesta s'ocuparà de la segona part dels estudis clínics i és la que vendrà el nou medicament. Minoryx s'emporta una part de les vendes del nou fàrmac.

Recursos claus i estructura de costos

Per posar en marxa l'activitat de l'empresa són necessàries una sèrie de recursos , humans, intel·lectuals i físics. Un problema per Minoryx és el finançament, l'empresa ha de suportar moltes despeses per tal de realitzar l'activitat clau: Personal de recerca i desenvolupament, materials, subcontractació a empreses que ofereixen serveis especialitzats, lloguer oficines, convenis per accedir a laboratoris, assessoria especialitzada, advocats, redacció de patents, equipament informàtic, viatges i congressos. Malgrat això, estem parlant d'una empresa que desenvolupa tractaments per a malalties que no tenen tractament en el mercat. Els tractaments per a les malalties minoritàries tenen una regulació exclusiva, que fa que el primer en arribar el mercat tinui exclusivitat durant sei a deu anys. això vol dir, que ningú més pot vendre aquell medicament.

Cas EyeOS

Cas eyeOS

L’origen de l’empresa

L’agost del 2005, un petit grup de joves programadors d’Olesa de Montserrat, un poble amb moltes muntanyes. Un d’ells Pau Garcia-Mila, que vivia lluny dels seus amics i volia compartir els projectes amb els seus amics sense la necessitat d’anar a casa seva. A més, normalment els tres amics s’oblidaven els documents per això se’ls va ocórrer la idea de tenir tots els fitxers a internet i així no haver-los de portar amunt i avall. La idea era molt semblant en el que aquella època era Flickr, on s’hi poden compartir imatges, o Del.icio.us, on s’hi podien emmagatzemar enllaços.

El grup d’amics van veure que hi havia un gran potencial i hi van incloure un processador de textos. A partir d’aquí, van començar a crear un sistema operatiu, el qual no ho era ben bé però tenia el seu propi nucli. El van començar oferir lliurament perquè qualsevol persona el pogués instal·lar i optimitzar en els seus servidors.

El març del 2006, van obrir el portal eyeos.info, un servei gratuït basat en el seu software original, però aquest tenia un escriptori virtual on hi havia aplicacions,  instal·lades i desenvolupades per ells mateixos, i s’hi podia accedir des de qualsevol part del món sense instal·lar-hi cap software addicional.

Va ser tot un èxit, en tan sols dos mesos van aconseguir més de 27.000 usuaris de diferents països com Canadà, Estats Units, França i fins i tot a Xina, on hi ha un règim molt estricte en serveis d’emmagatzematge de dades. Es va traduir a més de 30 llengües diferents. Aconsegueixen una mitjana de 400 usuaris nous cada dia.

Els inicis de l’empresa van ser bastant difícils, però la seva idea era bona i l’anaven presentant a forces inversors, fins que una empresa de capital risc (Inveready) va creure en ells. També han rebut bastantes ajudes del sector públic degut a la seva idea innovadora.

Com es d’esperar, van sorgir problemes econòmics i legals. Per part dels econòmics, el problema més gran era el de la financiació. El fet d’aconseguir diners aquí Espanya és tot un repte, ja que s’hi posen moltes traves, es requereixen avals, assegurances i

Per aquest motiu, la primera ronda de finançament per al seu projecte eyeOS professional (No opensource) es va fer amb capital risc americà. En quan a problemes legals per sort no n’han patit cap, però sí que han tingut casos on s’ha utilitzat la marca eyeOS sense demanar-ne cap permís.

Finalment eyeOS va decidir deixar la versió opensource perquè ja no era rentable. Bàsicament la versió opensource no va donar mai gaires beneficis. Millorava gràcies a col·laboradors altruistes i a projectes específics (però que al cap i a la fi eren desenvolupaments a mida).

Es va decidir deixar de ser opensource amb l'arribada del CEO actual, Michel Kisfaludi, manager sènior, que va canviar el model de negoci d’eyeOS.

eyeOS mentre era opensource creixia moltíssim com a projecte i de fet la seva marca, la idea i moltes altres coses son l'herència directa d'aquests orígens. Evidentment el mercat hauria estat més gran, però en termes econòmics això no hauria fet molta diferència.

Posicionament en el mercat

EyeOS està basat en el món del cloud computing el qual va sorgir fa poc temps, exactament uns 5 anys. Com que es tracta de tecnologia, la competitivitat és molt alta, cosa que fa que no hi hagi una sola empresa que monopolitzi el mercat del cloud computing. Tot i això, hi han empreses que hi destaquen ja perquè hi porten bastants anys i compten amb uns recursos quasi il·limitats. Alguns exemples d’aquestes empreses poden ser: Google amb la seva aplicació Google Docs o Google Drive, Citrix, VMware i Microsoft.

La plataforma eyeOS té dos versions, Professional i Enterprise, les quals estan dirigides en la seva totalitat a empreses amb un alt nombre d’usuaris. EyeOS permet als seus usuaris (és a dir a les empreses) a tenir organitzada i centralitzada tota la seva informació en una sola plataforma.

El seu primer client va ser Delibera, una iniciativa que es materialitza en una organització especialitzada en el disseny i implementació de metodologies participatives (http://www.deliberaweb.com).

L’empresa d’en Pau Garcia-Mila està fortament basada en la tecnologia i en els ordinadors, per tant, necessiten d’una gran tecnologia per dur a terme el seu negoci. Per això, un dels partners que tenen més importants és l’empresa IBM, també l’empresa Neonetz que els ajuda en la immersió en el mercat mexicà, i un altre de molt important com T-systems.

Costos i ingressos d’eyeOS

El gran potencial de l’empresa es basa en el know-how (saber com) del seu equip. És per això que els costos de personal representen un alt percentatge, tot i que dins de l’empresa hi ha varis becaris que s’ocupen de la part de programació i els membres de l’empresa són gent jove amb ganes de tirar endavant. Els sous del conjunt no són massa elevat.

Tal i com diu Pau Garcia-Mila en una de les seves entrevistes, la majoria dels seus empleats i ell mateix són mileuristes. A banda d’això també existeixen els costos de lloguer de les seves oficines i adquisició d’equipament informàtic.

Proposta de valor

Una dels principals avantatges que ofereix eyeOS per davant de Google Docs, Dropbox i altres plataformes que estan al núvol, és la divisió per departaments o equips de treball i el seguiment de projectes en un entorn corporatiu. EyeOS no ofereix mòduls separats d’aplicacions, ja que és una solució total amb un conjunt de mòduls, com un processador de textos (eyeRun), i el sincronitzador d’arxius (eyeSync) i molts més. Per tant, el producte és molt adaptable.

Les aliances amb altres empreses són la seva base del model de negoci, ja que tractar-se d’un equip relativament petit, necessiten d’altres empreses que els proporcionin coneixements del mercat i la força comercial necessària per implantar-se en altres països. Uns exemples serien Neonetz que els ajuda a implantar-se a Mèxic o E-nteractiva a Amèrica del Sud.

Relació amb els clients i canals

Per donar-se a conèixer dins del seu mercat, eyeOS utilitza diferents estratègies per dur-ho a terme. Alguns exemples dels canals de comunicació amb els clients. El SEO (Search Engine Organizations), el qual els permet millorar la seva visibilitat a internet. Tenen una pàgina web i un blog des d’on es pot sol·licitar el servei d’eyeOS. Els seus directors i fundadors assisteixen sovint a conferències del sector per despertar interès en clients potencials. A més, tenen acords amb terceres parts com programes de afiliacions, aplicacions web (widgets) i patrocinis amb altres empreses.
Un bon exemple és la invitació d’eyeOS al World Mobile Congress al pavelló d’empreses tecnològiques de Catalunya.

Víctor Robert i Marc Unzueta

TEDxMadrid de Jordi Martí

Us deixo el TEDxMadrid del Jordi Martí