EMPATHY MAP

Em confeccionat un empathy map que ens a serveix per a conèixer i posar-nos en el lloc del nostre client  d’ una manera senzilla i ràpida. Li hem

donat una certa de característiques al nostre target( sexe, edat, demografia, etc) per a poder entendre de la millor manera les seves necessitats.  El target és un home de mitjana edat ( uns 30 anys)anomenat Marc i que viu a Barcelona, a plena ciutat.

Per a poder desenvolupar el empathy map li em preguntat:

Què pensa i sent?

·         No se quina contrasenya posar…

·         Majuscules o minuscules?

·         Per que tantes?!

·         Com era?!?!

·         Mai l’encertare…

Què veu?

·         Errors constants

·         Un munt de llocs web amb moltes contrasenyes!

Què diu i fa?

·         La posare fácil

·         “1,2,3,4”

·         L’escriure a la ma!

·         Haure d’apuntar-la…

·         Posaré la mateixa…

Què escolta?

·         Quina era la contrasenya?

·         Vigila no t’hi entrin…

·         La tens apuntada?

Esforços

·         Recordar la web

·         He de recordar 1 contrasenya

·         Posare la web a favoritos

Resultats

·         Menys preocupacions

·         Nomes he de tenir 1

·         Agilitzar l’acces a webs

·         Evitar errades

·         Que comode!!

Empathy map

L' Empathy Map és una eina que ens ajuda a conèixer i entendre el target al que ens dirigim. Així podem saber cap on i com enfocar el nostre projecte CCC (Class for Cash or Class). En el nostre projecte, podem distingir dos possibles "targets": les persones que busquen rebre les classes i aquells que volen fer-ne per rebre un benefici a canvi.

Nosaltres ens hem enfocat en el primer cas, la gent que suspèn i vol rebre classes per millorar el seu rendiment acadèmic. Hem de saber que l'empathy map es divideix en sis parts: què pensa? què sent? què diu? què veu? resultats i esforços.

El nostre "target" és en Cigró, i vol representar a tots aquells alumnes de 2n de batxillerat que estan passant una època dolenta en quant els estudis i no troben la manera de com millorar els seus resultats.

1) Què pensa?

El "target" al que el nostre projecte va dirigit pensa, sovint sobre ells mateixos, que són un desastre ja que la seva vida acadèmica no els hi acaba d'anar del tot bé. Aquest "target", també s'autopregunta si podran fer-ho tot sols sense cap mena d'ajuda externa o si hauran de posar-hi diners de la seva butxaca.

2) Què veu?

El nostre "target" veu que si segueix suspenent no podrà passar de curs i també que les classes que el podrien ajudar, normalment, són massa cares.

3) Què diu?

En aquest apartat, el nostre "target" està amoïnat perquè ha d'aprovar i està cansat de veure com l'estudi no li dóna bons resultats. Paral·lelament, es pregunta si algú el podria ajudar a aprovar i, conseqüentment, passar de curs.

4) Què sent?

El nostre "target" sent tristesa i preocupació per suspendre i no veure reflectits els bons resultats, i també sent que els seus companys van avançant però que ell s'ha estancat i no troba cap solució per seguir endavant. Això en un futur pot ser perjudicial pel seu expedient acadèmic.

5) Esforços

El fet de fer classes requereix diners o coneixements sobre algun tema en concret per fer un intercanvi d'aquests. També es necessita un elevat compromís amb les classes i, sobretot, temps per poder dur-les a terme.

6) Resultats
El nostre "target" comença a aprovar i veure reflectits en els exàmens els bons resultats, i sent una satisfacció personal de superació.

Emphaty map

Emphaty map - Arcade Game Boy (AGB)

EL NOSTRE PERSONATGE
El nostre target/personatge l'hem anomenat Nerdino i es refereix a tots qaquells jugadors classics o nous que estan indignats amb l'industria dels videojocs.
El nostre personatge ve de un meme de internet i reflexa el extrem mes friki.
Es un home de uns 27 anys amant dels videojocs.

Que pensa? Els jocs ja no son el que eran, la industria dels videojocs s'esta degradant en calitat. Poques empreses fan jocs decents i els jocs free2play cansen.

Que veu? Les companyies de videojocs es centren en la violencia i no en el joc. Els jocs cada cop son més cars i repetitius.

Que escolta? Les noves consoles són pitjors que les anteriors, les empreses en lloc de crear un joc nou i innovar per atreure el públic fan simples i repetitives seqüeles. Llegeix les noticies de twitter, meristation, ign, twich.tv.

Que diu? Vol veure coses retro i arcade per que prefereix els jocs antic; les empreses no fan cas als usuaris.

ESFORÇOS: Els jocs antics cada vegada costen més de trobar i són més cars, empreses com EA, UBISOFT o nintendo el defrauden joc darrere joc. Va vendre les seves consoles tirades de preu.

RESULTATS: Per poder jugar als jocs antics s'ha de baixar emuladors cutres al telefon. El resultat final es que li agradaria tenir totes les seves consoles de la infància en un mateix sistema.

Empathy Map

Un Empathy Map es realitza per poder posar-se a la pell del nostre target per així definir-lo i saber com enfocar millor el nostre producte:

Target

Soc en Pau Lopez, tinc 43 anys i treballo com a inspector de centres escolars a Barcelona, visc a Sants. No m'acaben de fer el pes les noves tecnologies per això sempre faig les meves notes en bolígraf. M'agrada ser molt meticulós i acurat per això en totes les meves visites prenc molts apunts. Això fa que gasti molts bolígrafs durant l'any.

Estic molt conscienciat amb el medi ambient, la meva dona treballa com a professora de biologia i també està preocupada per el medi ambient. Ella vol que utilitzi el meu ordinador per fer els meus apunts durant les inspeccions però jo en aquest aspecte soc una mica tradicional. Als dos ens fa mal veure la quantitat de bolígrafs útils que llenço i la quantitat de plàstic que va a les escombraries.

Què Pensa i sent?

- Si no cuidem al palenta el món se'n anirà a norris.

- Puc fer alguna cosa per ajudar el medi ambient?

- El bolígraf va intentar-se fa 65 anys, com és que no ha evolucionat des de llavores?

- Hi ha alguna alternativa als bolis tradicionals més barata?

- Mai he perdut un bolígraf, perquè n'haig de seguir comprant?

Què veu?

- Els seus amics ja tenen petits horts urbans

- Té una caixa plena de bolígrafs nous gastats

- La seva dona fa la compra a granel

- La seva dona està preocupada per la vida marina

Què diu i fa?

- Si troba escombraries al terra les recull

- Ha intentat buscar alternatives als bolígrafs, el llapis no li acaba de fer el per perquè s’esborra i no li resulta pràctic escriure amb ploma.

- Ell i la seva dona volen fer el mínim impacte medioambiental possible.

- Assisteix a xerrades per ajudar el medi ambient

- La setmana passada va plantar un arbre

Què escolta?

- Sent a la seva dona dir que s’està acabant el petroli

- A les notícies veu que hi han continents de plàstic

Esforços?

- Hi hauria d’haver una distribució intensiva del producte

- No est pràctic canviar la tinta de un boli

- Hauria de ser molt barat

Resultats?

- Si tothom reutilitzés els bolígrafs es reduirien moltes tones de plàstic llençat

- Crearia una consciència ecològica a la gent

- Afavoriria la creació de noves líneas de negoci. Per exemple les llibreries podrien oferir un servei de recarrega de bolis.

Empathy Map

El nostre projecte es tracta de fabricar un model de sabates per als nens dels països subdesenvolupats que siguin econòmiques, resistens i extensibles, entre altres característiques. El nostre Empathy Map té com a target principal un nen pobre, que hem representat amb la cara d'un nen d'una tribu africana que es diu Ousmane.

QUÈ PENSA I QUÈ SENT?

Pensa que hauria de protegir-se els peus i en una forma de curar-se les ferides, i sent mal a la planta dels peus per anar descalç. Pensa en una manera de fabricar-se unes sabates o alguna cosa que li protegeixi els peus per no fer-se més mal.

QUÈ ESCOLTA?

Escolta els seus amics plorar i els metges, que li pregunten si li fa mal. Escolta a la seva mare dir que el seu germà té infeccions i malalties com molts altres nens del seu voltant.

QUÈ VEU?

Veu a nens descalços, i les seves ferides i les dels altres. Veu que el sòl és molt dur i està en males condicions, i això el perjudica encara més. Veu pobresa en el seu entorn i veu que ningú té unes sabates en condicions.

QUÈ DIU I QUÈ FA?

Es queixa perquè vol unes sabates i no les té. A més, camina molt i li agrada jugar i córrer i també ho fa, tot i que hagi de ser descalç.

ESFORÇOS

Intenta fabricar sabates però no té recursos per comprar o fabricar unes sabates.

RESULTATS

Necessita un calçat, i per tant busca ajudes econòmiques per poder comprar-ne un parell o almenys facilitats que li permetin fer-les o comprar-les més barates.

Empathy Map

Avui hem conegut una nova metodologia, anomenada l'Empathy Map. Aquest Empathy Map serveix per poder remarcar les característiques de les persones a les que va dirigit el nostre projecte. Així, coneixem millor i donem a conèixer qui és el nostre model ideal de persona que volem que coneixi i utilitzi el nostre projecte. Com el nostre projecte tracta d'una App (aplicació) dedicada especialment a aquells pares que han de portar als seus fills a l'escola des de un poble o ciutat llunyana a la de l'escola. Aquests pares no coneixen a molta gent del seu poble que vagin a la mateixa escola que els seus fills i han de preocupar-se cada dia de haver de llevar-se d'hora i haver-los de portar més d'hora ja que sinó després no arriben al treball.

-Què pensa?
Cada dia m'haig de aixecar d'hora, gasto massa combustible, em despediran de la feina si faig tard sovint, no vull que els meus fills agafin el transport públic, no vull aixecar-me d'hora. Cada dia gastem benzina innecessàriament i ens costa arribar a final de mes.

-Què veu?
Ja hi han families que combinen viatges amb altra gent, s'ha d'intentar estalviar dins del possible ja que hi ha una crisi econòmica.

-Què escolta?
El transport públic és relativament perillòs, amb aquests temps és complicat tirar una família endevant. Escolta que la gent ha de dormir 8 hores com a mínim i que pujen els preus tant de la benzina com els del transport públic.

-Que diu i que fa?
Els caps de família avui en dia no és poden permetre masses luxes innecessaris, si li sumem el mal humor a la feina ja que no arriben a l'hora de treballar, no és agradable.

-Esforços:
Descarregar l'App i posar-se a través d'ella en contacte amb la resta de famílies interessades.

-Resultats:
Estalvi de diners considerables, tenint en compte que entre 2 famílies es combinin l'any escolar ja és la meitat de benzina i menys temps. Com a conseqüència també és una forma de ser més cuidadosos amb el planeta. I per finalitzar els pares poden dormir una estona més i no arriben tard a la feina, com a mínim la meitat de l'any.

Sabates per a un nen d'un país subdesenvolupat

Som la Natàlia i la Paula i el nostre projecte tracta de aconseguir un model de sabates que puguin utilitzar els nens dels països subdesenvolupats, ja que els més pobres sovint van descalços o amb sabates trencades i en males condicions, i han de caminar molts quilòmetres cada dia. Vam llançar la pregunta: "Com creus que haurien de ser les sabates per a un nen d'un país subdesenvolupat?", i les respostes que vam obtenir dels nostres companys van ser diverses. Uns proposaven velcro, o altres materials resistents. També indicaven la forma o textura del disseny.

El preu és també un factor molt important: haurien de ser barates, però sobretot ens van remarcar que fossin resistents i duressin molt de temps, per no haver de canviar-les cada poc temps. 

Una de les propostes que ens va agradar molt va ser que havien de ser unes sabates extensibles, és a dir, que anéssin creixent a mida que el nen creix. És una molt bona opció, ja que d'aquesta manera no haurien d'anar canviant-les cada cop que els hi quedin petites quan es van fan grans.