EL CAS APPLE

Tipo d’innovació d’Apple

L’empresa apple va fer un tipus d’innovació basada en el client desprès d’estudiar les necessitats, entorn, aspiracions preocupacions i rutines diàries. Van observar que els seus clients no donaven tant de valor a l’aparell de mp4 que ells oferien l’Ipod sinó que donaven valor a altres coses.

En els inicis, Apple feia dispositius autònoms, es a dir, era simplement un dispositiu per escoltar música. Apple va fer un canvi de paradigma amb l’app store  aconseguint que el client es sentis part de l’empresa Apple, fent-se usuari de l’app store, baixant-se música, o simplement reben informació sobre nous productes i música. El que aconsegueix Apple es que el client senti que pertany a un grup social en concret. Apple va impuslar aquesta iniciatvia en un moment en que la pirateria ilegal per la baixada de música estava en alça. Tot i així Apple va aconseguir que els seus clients preferissin pagar per tenir l’app store a baixar-se la música. Per tot això apple va decidir no centrar-se tant en la gent que ja es descargava múscia o altres formes digitals si no que va anar a “crear” un nou target , va anar a per aquells que no estaven tan introduïts en la tecnologia per crear un nou mercat amb una plataforma intuïtiva que és Itunes , que et permet descargar-te música i tenir-la organitzada , això et fa entrar en aquesta comunitat apple. Aquest valor afegit o diferenciació que ha aconseguit apple amb la conexió dels seus aparells amb l’app store de manera directe li ha donat un mercat en el que només hi son ells és a dir han conseguit un oceà blau.

Apple ha aconseguit innovar através de les necesitats del seu client i a sobre creant noves necesitats, la necesitat de pertanyer a un grup social, la necessitat de tenir un app store, la necesitat de tenir un Ipod, Iphone... La necessitat d’estar amb Apple.

http://www.apple.com/

Eduard Vidal-Barraquer i Miquel Nieto

PlayStation Portable™

L'empresa Sony és una de les companyies electròniques més importants del món. És actualment una corporació de caràcter mundial originària de Japó. Històricament ha estat una marca innovadora en el mercat de a creació d'estàndards per a la reproducció, gravació i emmagatzemament de dades.

Sony ja dominava el mercat amb els anteriors models PlayStation™ i PlayStation 2™ per davant d'altres videoconsoles com l'Xbox però va voler anar més enllà. Això va provocar l'aparició d'un nou hardware, la PlayStation Portable™. Aquest nou concepte de videoconsola va innovar un principal aspecte, la portabilitat. Es tractava de llançar al mercat un producte que sigués còmode de transportar, de tal manera que es van dissenyar unes característiques essencials per a poder aconseguir l'objectiu. 

Es va crear el producte amb un pes d'aproximadament 260 grams, un més baix pes mai produït. També es va adaptar la mal·leabilitat de la consola per tal de que fos més còmode d'agafar pel consumidor. Aquesta característica va comportar fabricar una forma allargada del producte, diferent d'altres consoles anteriors, com la GameBoy™. També va formar gran part de l'innovació del producte el format físic dels videojocs, doncs el tamany es reduïa considerablament de manera que s'eliminava la forma de CD i neixia un nou format anomenat UMD.

Flickr

Flickr és un lloc web destinat a organitzar i emmagatzemar fotografies digitals, que alhora funciona com una xarxa social. És un servei molt utilitzat per els usuaris de blocs com a dipòsit de foto; una de les seves funcions es que permet fer cerques d'imatges per etiquetes, per data i també per el tipus de llicència.

Les fotografies i/o imatges poden trametre's a través del correu electrònic. Una de les principals característiques es que permet als usuaris registrats triar qui vol que accedeixin a les seves fotos.

La major part d'aquests usuaris mai es converteixen en clients de pagament, i lo habitual és que tan sols un percentatge inferior al 10% de tots els usuaris es subscrigui als serveis premium de pagament. Aquest petit percentatge és el que subvenciona l'oferta gratuïta de la plataforma digital, de la que gaudeixen la resta d'usuaris. 

El terme freemium, és el concepte que defineix a grans trets, tindre les "necessitats" bàsiques totalment cobertes gratuïtament, i les "necessitats" extres ja s'hagin de pagar. 

El concepte freemium , va ser emprat per Jarid Lukin i difós per el capitalista de risc Fred Wilson en el seu bloc, i es refereix a un model de negoci, basat principalment en l'internet, el qual combina serveis bàsics gratuïts com serveis premium de pagament. 

Yahoo! va adquirir Flickr l'any 2005, des d'aquell moment és el lloc web de la plataforma Yahoo! per tal de emmagatzemar fotografies. 

L'empresa, té costos fixos i altres costos relacionats en el desenvolupament de l'empresa. I els seus costos variables estan en la funció de emmagatzemant de les fotografies. 

Lego

Lego es una empresa danesa que es crea el 1949 amb el nom de "leg godt" que significa "jugar bé". Els seus primers productes eren peces que s'enganxaven entre elles per crear construccions. Més tard es començaren a comercialitzar els kits de Lego basats en pirates, estacions espacials... Però tots ells eren inventats i la gran competència al mercat els va impulsar a innovar i aportar una cosa diferent als nens. La idea que van tenir va ser comprar els drets de personatges de pel·lícules famoses com La guerra de les galàxies, Batman o Indiana Jones. Va suposar una gran inversió però alhora va ser una font d'ingressos brutal. Aquest model de negoci es basava en la oferta. Lego llençava al mercat un producte i milers o milions de persones el compraven.

Al 2005 una re-orientació del negoci va suposar utilitzar diferents recursos per vendre el seu producte. El seu negoci s'està transformant en un negoci de llarga cua en el qual els consumidors escullen el producte que desitgen per internet. Aquesta innovació suposa dues coses: més diversitat de productes i una major satisfacció del client ja que rep el que ell vol en format Lego.

Així doncs el projecte de Lego encara es basa en vendre genèricament però el seu model de llarga cua està complementant el negoci i suposadament en un futur el substituirà.

El model de llarga cua: La part vertical suposa el producte i la part horitzontal els consumidors. Si el producte es mes variat els consumidors son més diversos.






Joel Fernandez i Marc Thos

AtankaHaus Video

Video de l'idea

Wii

La companyia Nintendo a diferència de les altres consoles, les seves consoles van dirigides a un àmpli mercat de jugadors ocasionals, i no al reduït mercat dels hardcore gamers ( jugadors habituals).
Nintendo va obrir una nova línia de negoci amb el naixement de una nova consola que
La Nintendo Wii va innovar en diversos epicentres. Per una banda va reformar la manera de interectuar el jugador i el joc, i per una altre banda va canviar el target habitual de les empreses de videojocs que fins al moment anaven adreçats als joves amb l'entrada de Wii al mercat van aparèixer nous jugadors d'edats majors.
Wii va innovar les consoles amb una nova forma de jugar molt diferent a les altres consoles. Des del moment
només utilitzaven els dits per interectuar amb el joc però la Wii introdueix un nou tipus de comandament amb sensor de moviment que permetia als jugadors controlar l'acció del joc amb gestos físics.
Wii ha canviat el concepte de joc.

La innovació de Google

Tot va començar a l’any 1996 quan dos estudiants de la universitat d’Stanford van haber de fer, per un projecte, aquesta web la qual s’ha convertit en una de les empreses més grans del món a partir de la innovació que ha fet en l’àmbit financer.

La innovació de finances, la qual es tracta d’innovar a partir de noves fonts d’ingressos. Aquests nous ingressos es basen fonamentalment amb l’ús del programa AdWords juntament amb AdSense.

AdWords, el programa que usa Google per a fer publicitat patrocinada, mostra anuncis a la part superior de la pàgina un cop fas la búsqueda del producte o servei que desitjes. La gran avantatge d’aquest programa es que només surtiràn aquells anuncis que concordin amb la teva cerca ja que el mecanisme d’AdWords per elegir quines pàgines surten a la web, es la subhasta per paraules clau relacionades amb el criteris de cerca.

AdSense, per la seva part, es el mecanisme que usa Google per qüestions econòmiques d’aquests anuncis.