divendres, 9 d’octubre del 2015

Arcade Game Boy


ARCADE GAME BOY

Finalment després de un Brainstorming amb el meu company d'equip (Pau Gelocnh) hem tingut una idea. Observant que els apassionats per els videojocs, sobretot antics, no tenien manera d'accedir a una gameboy o recordar els vells temps, hem decidit que com a projecte volem disenyar una petita màquina arcade amb un sistema integrat de videojocs retro. Per a obtenir ideas, opinions i comentaris hem demanat ajuda als nostres companys de classe que ens hem ajudat mutuament donant-nos una mena de "Feedback" En les imatges podem observar el resultat del nostre mural on els nostres companys ens han deixat petites idees, comentaris o opinions sobre el nostre projecte arrel de una pregunta que hem fet. La pregunta era "Vols recordar vells temps a la Game Boy?"

Els feedbacks que ens han deixat i les nostres resposte, reflexions son aquestes:

-Tindria jocs nous? De moment tenim pensat incloureli un sistema de emulador que emulés jocs ja existents i no ens plantejem fer nous jocs ja que no ens especialitzem en creació de videojocs tot i que en un futur si el projecte tingués molt de éxit ens plantejariem crear jocs per a mantenir els nostres clients vinculats a nosaltres. També cal mencionar que existeix una comunitat anomenada modders que es dediquen a modificar videojocs i fer noves versions amb més dificultat o simplement amb diferent história i això manté al públic a que segueixi jugant. 

-Depén del preu:  El nsotre objectiu es a part de conseguir que funcioni correctament i sigui de calitat, que tingui un preu asequible i aixó te molta dedicació i treball normalment només per els costos del motor grafic i la pantalla que son els dos costos principals son uns 100 euros pero no s'allunyaria molt d'allà contant que són preus de venda al particular.

-Si la bateria dures sí: La nostra idea desde el principi a estat que anés conectada a la corrent ja que al ser una maquina arcade, tot i petita que fos no es gaire comoda al mantenirla subjectada amb les mans si no que hauria de estar apoyada a algun lloc. Tot i aixó al fabricar-la nosaltres es una opció que podem donar a al consumidor i que ell tries. En tot cas suposo que tens en ment les bateries de les gameboys antigues les quals eren una mica justa peró amb les bateries actuals podriem conseguir que arribes a durar un dia o fins i tot dos dies d'us sense necessitat de carregarla, també depenent del motor gràfic que ens decidissim a triar.

-Quina diferencia hi ha amb una gameboy de tota la vida?  Com he mencionat abans la comunitat de modders aporta gran versatibilitat als jocs amb les seves modificacions a part de que podries accedir al joc que volguessis i que no haguesis pogut tenir. A part d'aquestes features adicionals que inclou el nostre futur projecte has de tenir en comte el tarjet va dirigit a persones apasionades per a la gameboy i que només pel fet de tenir la gameboy en una màquina arcade ho comprarien.

-Seria el mateix sistema operatiu o algo millorat? Tenim pensat disenyar un sistema operatiu propi en el qual tinguesis accés a la gameboy i als jocs (roms) i configurar els botons adapta-se al gust de cada un. En el cas de que tingués éxit l'aniriem actualitzant afegint més consoles tipus altres versions de gameboys o fins i tot la playstation 1 o altres plataformes antigues. 

-Teniu pensat com farieu la instalació de cables etc? Tenim una idea: Resumint seria una raspberry pi 2 model b+ amb un interficie disenyada per nosaltres ,com he mencionat abans, conectada a la pantalla i als controladors (joystic i botons) amb la font d'alimentació i la estructura hauria de ser suficient per fer un prototip tirant a producte final ben elaborat. 

-Quines dimensions tindria? No ho tenim clar tot i que la nostra idea es fer un producte comode pe rque el puguis tenir sobre la taula i usar-lo probablement mesuraria mensys de mig metre tot i que depenent de la manera en la que construisim o disenyesim el prototip podriem disposar de diferents mesures i posar recomanacions al client. Aquest comentari ens ha donat la idea de que podriem posar a la disposició del client diferents dimesnions i personalitzacions tipus l'estampat del voltant de la màquina recreativa i fins i tot el tamany de la pantalla.

-Sí pero poc temps, de quina manera? usant una gameboy? Actualment la nostra intenció es vendre el producte, has de tenir en comte que el public es gent que ha jugat molt als pokemons antics i que li agradaria recordar vells temps, jo per exmple, estic completant el pokemon desde el ordinador i hem segueix enganxant. Consideru que el public l'usarà el temps suficient o que el comprarà per capruitxo. No hem barajat en cap moment usar una gameboy ja que te un sistema operatiu tancat i no podriem incorporar el sistema de jocs ilimitat que volem incorporar a part de les modificacions de jocs i l'obtenció de jocs seria molt més complicada i ens reduiria el mercat molt.

-No seria molt car? Aquesta qüestio ja la hem contestat abans, per a un usuari que pensa que una gameboy val 4 durus  li semblarà molt car però considerem que es adecuat amb les ventatjes que t'ofereix i el producte en sí, que es molt adecuat al nostre tarjet. 

-No per que no la trobo a faltar, el joc hauria de ser interesant per a mi, no per que mai hem jugat: Simplement això vol dir que no entreu en el tarjet, una persona que mai ha jugat i que no li interesen els jocs retro de gameboy no entra en el nostre tarjet i no focalitzem el nostre producte a elles. Simplement busquem vendre el producte a persones que hagin jugat en la edad d'or d'aquest jocs i per nostalgia i capritxo vulguin el producte. Cal dir que es un element "vintage" de decoració bastant bo tot i que el seu objectiu es que sigui jugat.

-Millor que es fessin remakes dels jocs per a consoles actuals: El tema de fer remakes a jocs es bona idea i es més ja s'ha fet un remake de un joc de pokemon per a la nova consola. Al ser nintendo la que te els drets sobre els jocs ells decideixen quins jocs es fan i es deixen de fer per tant no es una opció possible. Com hem mencioant abans nosaltres no ens dediquem a crear videojocs, volem idear un sistema per a poder jugar-los. 

Moltes gracies a tots per les aportacions, ens han ajudat a que poguem començar a tenir una idea més ben formada sobre el nostre projecte. 



                                   

                       

  



Estalvia en viatges

Avui hem acabat de triar el nostre projecte, però no nomès això, sino que gràcies a el treball i l'ajuda de la resta de membres de la clase hem pogut desenvolupar la idea una mica, i hem obtingut aquest
resultat:



Ademès ens ha servit per tal de recollir ideies de la resta dels companys.

Com reutilitzaries els bolis gastats?



Les idees que han aportat els companys de classe:

Paula i Natalia:
- Canviant la tinta del boli
- Estructura mes resistent
- Recarregant la tinta (idea inicial)

Lluis i Marc
- Utilitzarlo de regla
- Fer-lo servir de canya
- De  pal

Guillem Ramirez
- Amb un boli que utilitzés gas fent una micro combustió (idea molt original)

Jordi Oriol
- Canviant-los la mina
- Creant una tinta infinita

Guile i Oriol
- Utilitzar-lo per llençar pilotes de paper
- Comprar mes tinta (original)

P.C.G.F
- Que es poguessin utilitzar com una pluma, és a dir, amb tinta externa al boli
- Canviar només la tinta preservant la carcassa
- Creant un ganivet
- Xeringues

Així és com ha acabat la pregunta:



Conclusió de l'activitat
He vist que diversos grups han tingut la mateixa ideea que vaig tenir jo (recarregar la tinta del boli). Però m'estic trobant el problema que no se on aconseguir la tinta.
Tambe m'ha agradat la ideea d'en Guillem Ralirez que consisteix en  crear un sistema d'escritura sense tinta recarregable.



T'agradaria estalviar per fer un any sabàtic? Si es així, que t'agradaría fer?

Les ideas que han aportat els companys són les seguents:

  PCGF:
 -Fer un interrail
 -Crear una organització amb red bull
 -Sí, anar per eurpoa fent autoestop i així estalviar en transports
 -Organitzar un recorregut per diversos paísos i practicant diverses activitats extremes a l'hora que aprèns la cultura dels altres paísos.

  Paula i Natalia:
 -Sí, venda de Talonaris per guanyar diners
 -Anar amb la motxilla gastant pocs diners
 -Sí, aprendre idiomes i fer d'"au pair"

  Oriol i Guille:
 -Molta festa
 -Aventures
 -Viatjar

  Guillem Ramírez:
 -Guanyar concursos que donin viatges
  Luís i Marc:
 -Voluntariat
 -Menorca
 -Festa

  Sergi Anglada: -Sí que estalviaría, m'agradaria anar de voluntari a algun lloc i no gastar gaire -Estalviar treballant i aniría al tercer món




Conclusió de l'activitat: 

Amb les respostes dels nostres companys hem pogut observar que a la gran majoría si que els hi agradaria poder passar un any de la seva vida per veure i aprendre noves cultures i formes de vida. Dit això podem dir que podria esdevenir un projecte d'èxit, ja que la demanda podria ser elevada.
Una idea que ens ha semblat interessant es la del Oriol Freixanet, que ens ha proposat organitzar un any sabàtic unicament d'esports d'aventura a l'estranger.

CCC (Class for Cash or Class)

La nostra idea és realitzar una pàgina web on la gent interessada en rebre classes de suport, o bé donar-les, es posessin d’acord i es trobessin per fer les classes. El mètode de pagament seria de dues formes: la primera amb diners i la segona seria un intercanvi de coneixements, és a dir, per exemple, un ensenya mates a l’altre a canvi de que aquest li ensenyi anglès. Després de realitzar la pregunta “Com realitzaries trobades d’intercanvi de classes a través d’internet?”, hem obtingut les següents respostes:
En Lluís i en Marc Parra, ens recomanen fer les classes a través d’Internet, sigui via “Skype”, “Facetime” o “Twitter” per facilitar i fer més còmodes les classes d’una manera interactiva. En Sergi Anglada, ens repeteix fer ús de “Skype” per a realitzar les classes, i ens afegeix també l’ús d’altres recursos com “Facebook” o realitzar fòrums. En Jordi Oriol ens aconsella crear una xarxa de contactes semblant a Facebook per realitzar les trobades entre “alumne-estudiant”, o també, crear un xat entre les persones interessades en donar o rebre classes. Les idees de la Paula i la Natàlia són realitzar les trobades a través del director de l’escola, fer quedades a les biblioteques, o bé fer una aplicació que ens ajudi a fer les trobades. L’Oriol i en Guillem proposen realitzar una acadèmia a l’escola d’alumnes i professors. I finalment en Guillem Ramirez ens aconsella l’ús de “hashtags” a través de “Twitter” per difondre la necessitat de donar classes o bé, rebre’n. Després de veure totes les idees de la classe, podem dir que n’hi ha que han coincidit en el que nosaltres havíem pensat, però n’hi ha d’altres que no havíem pensat; com l’ús d’una aplicació per a realitzar les trobades, i també donar l’opció de fer les classes mitjançant Internet.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Xerrada Northweek

El passat divendres, dia 2 d’octubre, l’Àlex i l’Hector, fundadors de l’empresa Northweek ens van vindre a fer una xerrada a l’escola als alumnes de 1r i 4rt d'ESO i de 2n de Batxillerat. Tenen 22 i 23 anys i segueixen estudiant tot i que els costa compaginar l’empresa amb els seus estudis. No els agrada que els hi diguin emprenedors. Van començar a crear la seva empresa amb 18 anys, encara que no tenien cap tipus d’experiència. 
Quan tenien 15 anys revenien fundes de mòbil, de BlackBerry en aquells temps, ja que era el que estava de moda,  i altres coses que compraven per Internet. Les revenien més cares i d’aquesta manera van començar a guanyar diners.

Un dia amb els amics van descobrir que no existien ulleres personalitzables a Espanya i que es poguessin fer al gust del client, i menys a un preu raonable i de bons materials. A més innovaven amb la venda en una pàgina web. D’aquesta manera és com va néixer Northweek a l’any 2013, amb un capital inicial de 6.000 euros. Van trigar 9 mesos en posar en marxa l’empresa. Segons la seva experiència diuen que no els va costar res muntar-la i que van necessitar molt poca ajuda. Es van buscar la vida i van poder tirar cap endavant ells sols.
La seva primera comanda va ser de 2.400 ulleres que les van comprar amb diners que hi van invertir ells i amb l’ajuda dels seus pares. En un mes en van vendre 1.000 i van esgotar existències de colors i van haver de comprar més demanant préstecs al banc. Les venien a un garatge on la gent hi anava i escollien allà les peces que els hi agradaven, els hi muntaven i se les enduien al mateix moment.
Van crear l’empresa amb l’ajuda del pare d’un amic a través del nom de la seva societat per poder passar les despeses i els ingressos que tenien, ja que fer-se autònom era molt car (300 euros al mes), i si no ho ets és il·legal vendre productes.
La primera pàgina web que van crear els hi va costar 5000 euros, ja que el seu negoci es basa en la personalització. La segona els ha costat 8 vegades més que la primera. 
També van pagar per tenir anuncis a Facebook per així donar-se a conèixer. Van contractar a una  professional de màrqueting per portar les social networks.
Abans la gent no comprava quasi res per Internet i això els va fer créixer com a empresa.
Van ser la primera marca del país en sortir endavant en aquest mercat però ara els ha sortit moltíssima competència tot i que són els segons en el mercat.
El nom que li van posar a la seva empresa no té cap sentit. Van fer dues columnes amb paraules en anglès i van ajuntar-ne dues que quedaven bé i que no semblaven espanyoles ni de cap nacionalitat. Un nom que es sentís a qualsevol país i no s’identifiquès amb cap altre.

Actualment Northweek té dos anys i mig i hi treballen 20 persones aproximadament. Fan enviaments a Espanya, Alemanya, Suïssa, Àustria, Austràlia, França, Itàlia, Latinoamèrica, Regne Unit i altres països. Ingressen 4 milions d’euros a l’any, tot i que el benefici que els hi queda és molt menys si restes els costos.
La producció de les ulleres és de 2 mesos, des de que les demanen fins que les reben fabricades per peces. El 80% de les seves comandes són per peces. Tenen a 15 persones treballant en el magatzem per muntar les ulleres. Es fan aproximadament 1.000 ulleres per dia, tot i que ho fan segons les comandes que tenen.
En Christian Rodriguez, fundador de ByHours, treballa a Northweek sense ànim de lucre. Tant sols els hi passa contactes i al principi els va gestionar el tema del màrqueting.
La majoria de les patrocinis (esdeveniments, famosos, etc.) els han vingut a ells a través d’agents patrocinadors, com per exemple, Marc Bartra, Victor Valdés i Àlex Màrquez.
Diuen que el més important a l’hora de muntar una empresa és tenir iniciativa, moltes ganes d’emprendre i innovar i obligar-se a un mateix a fer les coses, ja que ningú no farà res per tu. També s’ha de tenir molta força i no rendir-se mai. Ells han passat moments durs on ho han passat molt malament, perquè han tingut deutes al banc i és molt difícil ser responsable de 20 persones més que estan per sota teu. A més a més, és important tenir el màxim de contactes possibles per poder tirar endavant l’empresa.

A l’hora de crar una empresa amb venda de productes per Internet aconsellen utilitzar les següents apps o webs:
  • Shopify: per tenir la pròpia pàgina web
  • TPV: per transferir els diners a través d’Internet
  • PayPal: per protegir les teves compres. A més et tornen els diner si hi ha algun problema.

En un futur proper tenen pensat vendre l’empresa i donar el seu paper de a altre gent per així poder emprendre en altres projectes, què es el que realment li agrada.

Com a novetat, ens van explicar que aquest hivern llançaran un producte nou que seran ulleres de snow personalitzables.







Projecte Pau i Guillem

El nostre equip està format per en Pau Gelonch i en Guillem Ramírez i el nostre projecte es basa a fer una mini màquina recreativa a partir de una Raspberry Pi 2 B+.