Resum de totes les xerrades del curs

Al llarg del curs, en l'optativa d'emprenedoria de 2n de batxillerat, hem tingut el plaer d'assistir a diverses xerrades a mans de professionals en el concepte d'Emprenedoria, Innovació  i Empresa.

Tot va començar el dia 3 d’octubre amb la xerrada del Toni Tió, CEO de Civiclub, ell va compartir la seva experiència des que va deixar el batxillerat a l’escola fins a l’actualitat, ens va explicar que des de petit ell volia ser periodista i així va ser, ja que quan va acabar la carrera va treballar com a subdirector d'un programa de ràdio, fins que dos amics seus van proposar-li iniciar un projecte de reciclatge de banderoles per fer bosses (VAHO), li van demanar ajuda perquè fes la part de comunicació, va estar amb ells un total de tres anys fins que li van oferir una feina a la Generalitat. Al cap de 9 mesos d’estar allà va decidir començar el projecte de Civiclub el qual consisteix en una plataforma online gratuïta, que regala descomptes en diferents empreses per fer activitats cíviques.

Després del Toni Tió van venir l’Àlex Huertas i l’Héctor Rey, el 10 d'octubre,  els joves CEO’s (Chief Executive Officers)de només 22 anys de Norteweek, ja que ells són els fundadors. Northweek és una empresa que ven ulleres de sol, el que els fa destacar es que pots personalitzar les ulleres. Ens van explicar que al principi eren dos companys de classe els quals els interessava molt el món de l’economia i que a l’estiu intentaven guanyar diners amb la compra-venda de fundes per a telèfons, entre altres activitats.

Per iniciar el projecte van recórrer a les conegudes en el món empresarial com les 3F’s (Family, Friends and Fools), família, amics i ximples, ja que són els únics que ajuden al principi d’un projecte. Una cosa que ens va sorprendre molt és que per culpa dels processos burocràtics (creació de la SL, permisos, etc.) van tardar 9 mesos a llençar la marca. Una altra dada que ens va sorprendre es que aquest any preveuen una facturació d'1,5 milions d’euros aproximadament.

El dia 31 d’octubre ens va visitar el Lluís Ballarín, professor de tecnologia i mates a l’Escola Pia Santa Anna i coordinador de primer cicle d’ESO, el qual ens va ensenyar la impressora 3D que havia construït ell. La visita del Lluís es va dividir en dues parts, en la primera part ens va ensenyar la seva impressora i el seu funcionament, en la segona part ens va explicar com va sorgir la idea i com el seu interès va anar creixent. El Lluís va voler aplicar la filosofia “maker”, aquesta filosofia consisteix en crear-se un mateix les coses, en aquest cas, la impressora 3D. El més curiós es que ens va explicar que hi ha peces de la impressora que es construeixen amb altres impressores 3D, i que has de demanar a algú si les pot imprimir i enviar-te-les.

El dia 10 de novembre ens va visitar una treballadora de l'empresa Specialisterne. Aquesta empresa es va fundar basant-se en les capacitats més desenvolupades de les persones autistes, ja que el fill del fundador, és autista i va veure que la competència visual i la memòria estaven molt desenvolupades, ja que a l’edat de 7 anys va aconseguir dibuixar un mapa de les carreteres d’Europa només mitjançant les anteriors competències. El més interessant d’aquesta empresa és que la majoria de la gent que hi treballa estan diagnosticats de TEA, i un altre fet molt interessant es que donen cursos de formació per a gent amb TEA per posteriorment entrar a treballar a l’empresa, això si sempre tenen un tutor per si hi hagués qualsevol problema.

El 18 de novembre ens va visitar el biòleg Luís Ruiz a explicar-nos el model de negoci de la seva empresa, ell va viure a Argentina molt de temps, fins que es va traslladar a Barcelona per estudiar biologia mol·lecular, posteriorment es va especialitzar en gens. En acabar els estudis va ser professor d’universitat durant dos anys, llavors va decidir anar a treballar als Estats Units, concretament a New Jersey. Al cap de poc d’arribar a Nova Jersey va haver de traslladar-se a Nova York, ja que l'empresa va tancar, després d’un temps a Nova York ell va tenir la idea de muntar una empresa sobre l’estudi de les papil·les gustatives, desafortunadament el seu cap va robar-li la idea i aquest estudi el van vendre a Coca-Cola per així poder modificar diferents gustos a la beguda. L’any 1997 va passar a la indústria farmacèutica. El Lluís ens va explicar que la seva empresa només te un 1% de possibilitats de desenvolupar un projecte. El més curiós d’aquesta xerrada és que ens va explicar que la seva empresa no té treballadors sinó que contracte especialistes per hores, i que poden generar ingressos graciés als inversors.

El dia 20 de novembre, aquesta fora de l'horari escolar, ens van venir a visitar els d’INNY una organització sense ànim de lucre que es dedica a la difusió de l'esperit emprenedor, amb Nil Mora com a promotor. El Nil ens va presentar al Santi Pozo, la Meritxell Molina, al Mohamed El Amrani i a la Sara Jiménez, la Sara no hi va poder assistir però va gravar un video el qual va compartir.

El més destacat va ser el Santi Pozo per la seva historia i sobretot per la frase que va marcar la xerrada, “Jo només volia un casc”. El Santi practica longboard, i en una de les seves baixades va caure. El casc que duia que li havia costat 300 euros no el va protegir correctament i va decidir fer-se un casc personalitzat. Ara està acabant de definir la seva empresa però ell no tenia cap intenció de muntar-ne una.

La Meritxell Molina és una graduada en educació primària i el seu objectiu és poder millorar la comunicació entre tots aquells que pateixen alguna patologia que dificulta la comunicació. La frase que va impactar molt va ser “A mi els "nos" em motiven”.

El Mohamed El Amrani és el creador d’una associació de Roses que consisteix a crear una xarxa de convivència, el que pretén és resoldre problemes quotidians i de conflictivitat, per exemple la falta d’espai per jugar a futbol. Va pensar que podria ser bo utilitzar els patis dels col·legis per poder jugar-hi.

I finalment, la Sara Jiménez és la creadora de Prometteo és una plataforma per a la integració social a les persones amb problemes auditius en l'àmbit turístic.

El dia 5 de febrer vam tenir el plaer de poder tornar a assistir a una xerrada de INNY altra vegada, però aquest cop ens van acompanyar el Mamadou Saliou, el Francesc Cuellar, el Carlos Blasi i la Meritxell Molina, també va assistir el Nil Mora, ja que és el promotor.

Madou és un jove el qual va arribar a Barcelona amb 16 anys, no coneixia a ningú i la Creu Roja el va adoptar, a partir d’aquí va començar un viatge pels centres de menors, un cop finalitzada aquesta etapa es va poder establir en el món de l’emprenedoria. Després de quedar segon en el concurs “Todos somos diferentes”, Madou va iniciar el projecte “Diandé Africa” amb el suport de les entitats que el van ajudar a integrar-se a la societat.

El Francesc Cuéllar és una persona que es defineix com a “impacient”, sempre li ha agradat el cinema i el disseny gràfic i actualment es dedica al teatre i/o a la televisió, ell és actor. Ha participat en diverses sèries i pel•licules, com ara “Kubala Moreno i Manchon”. En el seu temps de conferencia no ens va explicar gaire de emprenedoria però ens va transmetre els seus valors per tirar endavant.

El Carlos Blasi és un noi que ha hagut de superar grans dificultats com la mort del seu pare, i una serie de lesions que li impedeixen jugar a l’esport que més li agrada, el futbol. Arran d’aquesta lesió va descobrir la seva gran passió per les noves tecnologies. Va crear Silence una aplicació per a dispositius mòbils basada en una tecnologia inexistent la qual permet entendre tots els sons de l’entorn. Van presentar-se al concurs Yuzz de la Fundació Banesto i van guanyar el primer premi, això els va permetre viatjar a Sant Francisco on va conèixer a la Sara Jiménez i va ajudar a crear Prometteo.

La Meritxell Molina ja va venir a la xerrada anterior però en aquesta ens va explicar amb una mica més d’extensió el seu projecte. Actualment forma part de tres projectes humanitaris: Swimming Terapy, començat el febrer del 2013; AANTEA, iniciat durant l’agost del mateix any; i PictoConnection, que va veure la llum durant aquell setembre. El seu primer projecte consisteix en establir un programa de natació personalitzada i individualitzada per a persones amb TEA, aquest projecte ha estat premiat per vàries fundacions, com ara la Fundació Telefónica. El seu segon projecte AANTEA és una associació sense ànim de lucre dedicada a nens amb autisme amb la finalitat de poder crear, a través d’ella, projectes per tal de millorar la seva qualitat de vida. I per últim el tercer projecte PictoConnection, ha estat una eina a mode de comunicador directe i aportador d’autonomia per a tota persona amb qualsevol malaltia o patologia que li impedeixi o dificulti comunicar-se.

Per últim el dia 19 de febrer van venir a visitar-nos Batec Mobility, és una empresa que fabrica “batecs”, un batec es com la part de davant d’una moto el qual ajuntes a la cadira de rodes cosa que eleva les dos rodetes davanteres i provoca que vagis sobre les dues rodes grans del darrere i la roda que porta incorporada el batec, així no cal que facis força amb les mans per empènyer les rodes, això dóna molta autonomia a una persona amb mobilitat limitada, ja que pot anar per sobre de tots els terrenys sense ajuda i fins i tot pot anar més ràpid que una persona caminant. El que caracteritza aquests batecs es que són molt fàcils de posar i tots ells estan dissenyats perquè una persona tetraplègica pugui posar-lo i treure’l en total autonomia.
Va ser molt impactant ja que les persones que ens van fer la xerrada, una d'elles és la dona del CEO de la companyia i l'altre era usuària del producte. Molt frepant tot plegat!

Roger Serra