Al llarg del curs, en
l'optativa d'emprenedoria de 2n de batxillerat, hem tingut
el plaer d'assistir a diverses xerrades a mans de professionals en el
concepte d'Emprenedoria, Innovació i Empresa.
Tot va començar el dia 3 d’octubre amb la xerrada del Toni Tió, CEO de Civiclub, ell va compartir la seva experiència des
que va deixar el batxillerat a l’escola fins a l’actualitat, ens va
explicar que des de petit ell volia ser periodista i així va ser, ja que quan
va acabar la carrera va treballar com a subdirector d'un programa de ràdio,
fins que dos amics seus van proposar-li iniciar un projecte de reciclatge de
banderoles per fer bosses (VAHO), li van demanar ajuda perquè fes la part de
comunicació, va estar amb ells un total de tres anys fins que li van oferir una
feina a la Generalitat. Al cap de 9 mesos d’estar allà va decidir començar el
projecte de Civiclub el qual consisteix en una plataforma online gratuïta,
que regala descomptes en diferents empreses per fer activitats cíviques.
Després del Toni Tió van venir l’Àlex Huertas i l’Héctor Rey, el 10 d'octubre,
els joves CEO’s (Chief Executive Officers)de només 22
anys de Norteweek, ja que ells són els
fundadors. Northweek és una empresa que ven ulleres de sol, el
que els fa destacar es que pots personalitzar les ulleres. Ens van
explicar que al principi eren dos companys de classe els quals els interessava
molt el món de l’economia i que a l’estiu intentaven guanyar diners amb
la compra-venda de fundes per a telèfons, entre altres activitats.
Per iniciar el projecte van recórrer a les conegudes en el món empresarial com
les 3F’s (Family, Friends and Fools), família, amics i
ximples, ja que són els únics que ajuden al principi d’un projecte. Una cosa
que ens va sorprendre molt és que per culpa dels processos
burocràtics (creació de la SL, permisos, etc.) van tardar 9 mesos a
llençar la marca. Una altra dada que ens va sorprendre es que aquest
any preveuen una facturació d'1,5 milions d’euros aproximadament.
El dia 31 d’octubre ens va visitar el Lluís Ballarín, professor de
tecnologia i mates a l’Escola Pia Santa Anna i coordinador de primer cicle
d’ESO, el qual ens va ensenyar la impressora 3D que havia construït
ell. La visita del Lluís es va dividir en dues parts, en la primera part ens va
ensenyar la seva impressora i el seu funcionament, en la segona part ens va
explicar com va sorgir la idea i com el seu interès va anar creixent. El Lluís
va voler aplicar la filosofia “maker”, aquesta filosofia consisteix en crear-se
un mateix les coses, en aquest cas, la impressora 3D. El més curiós es que
ens va explicar que hi ha peces de la impressora que es construeixen amb altres
impressores 3D, i que has de demanar a algú si les pot imprimir i
enviar-te-les.
El dia 10 de novembre ens va visitar una treballadora de l'empresa Specialisterne.
Aquesta empresa es va fundar basant-se en les capacitats més desenvolupades de
les persones autistes, ja que el fill del fundador, és autista i va veure que
la competència visual i la memòria estaven molt desenvolupades, ja que a l’edat
de 7 anys va aconseguir dibuixar un mapa de les carreteres d’Europa només
mitjançant les anteriors competències. El més interessant d’aquesta
empresa és que la majoria de la gent que hi treballa estan
diagnosticats de TEA, i un altre fet molt interessant es que
donen cursos de formació per a gent amb TEA per posteriorment entrar
a treballar a l’empresa, això si sempre tenen un tutor per si hi hagués
qualsevol problema.
El 18 de novembre ens va visitar el biòleg Luís Ruiz a
explicar-nos el model de negoci de la seva empresa, ell va viure a Argentina
molt de temps, fins que es va traslladar a Barcelona per estudiar
biologia mol·lecular, posteriorment es va especialitzar en gens. En acabar
els estudis va ser professor d’universitat durant dos anys, llavors va decidir
anar a treballar als Estats Units, concretament a New Jersey. Al cap
de poc d’arribar a Nova Jersey va haver de traslladar-se a Nova York, ja que
l'empresa va tancar, després d’un temps a Nova York ell va tenir la idea de
muntar una empresa sobre l’estudi de les papil·les gustatives,
desafortunadament el seu cap va robar-li la idea i aquest estudi el van vendre
a Coca-Cola per així poder modificar diferents gustos a la beguda. L’any 1997
va passar a la indústria farmacèutica. El Lluís ens va explicar que la seva
empresa només te un 1% de possibilitats de desenvolupar un projecte.
El més curiós d’aquesta xerrada és que ens va explicar que la seva
empresa no té treballadors sinó que contracte especialistes per
hores, i que poden generar ingressos graciés als inversors.
El dia 20 de novembre, aquesta fora de l'horari escolar, ens van venir a visitar els d’INNY una organització
sense ànim de lucre que es dedica a la difusió de l'esperit emprenedor, amb Nil
Mora com a promotor. El Nil ens va presentar al Santi Pozo, la
Meritxell Molina, al Mohamed El Amrani i a la Sara Jiménez,
la Sara no hi va poder assistir però va gravar un video el qual va
compartir.
El més destacat va ser el Santi Pozo per la seva historia i
sobretot per la frase que va marcar la xerrada, “Jo només volia un casc”.
El Santi practica longboard, i en una de les seves baixades va
caure. El casc que duia que li havia costat 300 euros no el va protegir
correctament i va decidir fer-se un casc personalitzat. Ara està acabant de
definir la seva empresa però ell no tenia cap intenció de muntar-ne una.
La Meritxell Molina és una graduada en educació primària i el seu objectiu és
poder millorar la comunicació entre tots aquells que pateixen alguna patologia
que dificulta la comunicació. La frase que va impactar molt va ser “A mi
els "nos" em motiven”.
El Mohamed El Amrani és el creador d’una associació de Roses
que consisteix a crear una xarxa de convivència, el que pretén és resoldre
problemes quotidians i de conflictivitat, per exemple la falta d’espai per
jugar a futbol. Va pensar que podria ser bo utilitzar els patis dels col·legis
per poder jugar-hi.
I finalment, la Sara Jiménez és la creadora de Prometteo és una
plataforma per a la integració social a les persones amb problemes
auditius en l'àmbit turístic.
El dia 5 de febrer vam tenir el plaer de poder tornar a assistir a una xerrada
de INNY altra vegada, però aquest cop ens van acompanyar el Mamadou Saliou,
el Francesc Cuellar, el Carlos Blasi i la Meritxell Molina,
també va assistir el Nil Mora, ja que és el promotor.
Madou és un jove el qual va arribar a Barcelona amb 16 anys, no coneixia a
ningú i la Creu Roja el va adoptar, a partir d’aquí va començar un viatge pels
centres de menors, un cop finalitzada aquesta etapa es va poder establir en el
món de l’emprenedoria. Després de quedar segon en el concurs “Todos somos diferentes”, Madou va
iniciar el projecte “Diandé Africa” amb el suport de les entitats que el
van ajudar a integrar-se a la societat.
El Francesc Cuéllar és una persona que es defineix com a “impacient”,
sempre li ha agradat el cinema i el disseny gràfic i actualment es dedica al
teatre i/o a la televisió, ell és actor. Ha participat en diverses sèries
i pel•licules, com ara “Kubala Moreno i Manchon”. En el seu
temps de conferencia no ens va explicar gaire de emprenedoria però
ens va transmetre els seus valors per tirar endavant.
El Carlos Blasi és un noi que ha hagut de superar grans
dificultats com la mort del seu pare, i una serie de lesions que li
impedeixen jugar a l’esport que més li agrada, el futbol. Arran d’aquesta lesió
va descobrir la seva gran passió per les noves tecnologies. Va crear Silence una
aplicació per a dispositius mòbils basada en una tecnologia inexistent la qual
permet entendre tots els sons de l’entorn. Van presentar-se al concurs Yuzz de
la Fundació Banesto i van guanyar el primer premi, això els va permetre viatjar
a Sant Francisco on va conèixer a la Sara Jiménez i va ajudar a
crear Prometteo.
La Meritxell Molina ja va venir a la xerrada anterior però en aquesta ens va
explicar amb una mica més d’extensió el seu projecte. Actualment forma part de
tres projectes humanitaris: Swimming Terapy, començat el febrer del
2013; AANTEA, iniciat durant l’agost del mateix any; i PictoConnection,
que va veure la llum durant aquell setembre. El seu primer projecte
consisteix en establir un programa de natació personalitzada i
individualitzada per a persones amb TEA, aquest projecte ha estat premiat
per vàries fundacions, com ara la Fundació Telefónica. El seu
segon projecte AANTEA és una associació sense ànim de lucre dedicada
a nens amb autisme amb la finalitat de poder crear, a través d’ella, projectes
per tal de millorar la seva qualitat de vida. I per últim el tercer
projecte PictoConnection, ha estat una eina a mode de comunicador
directe i aportador d’autonomia per a tota persona amb qualsevol malaltia o
patologia que li impedeixi o dificulti comunicar-se.
Per últim el dia 19 de febrer van venir a visitar-nos Batec Mobility, és
una empresa que fabrica “batecs”, un batec es com la part de
davant d’una moto el qual ajuntes a la cadira de rodes cosa que eleva les dos rodetes
davanteres i provoca que vagis sobre les dues rodes grans del darrere i la roda
que porta incorporada el batec, així no cal que facis força amb les mans per
empènyer les rodes, això dóna molta autonomia a una persona amb mobilitat
limitada, ja que pot anar per sobre de tots els terrenys sense ajuda i fins i
tot pot anar més ràpid que una persona caminant. El que caracteritza aquests
batecs es que són molt fàcils de posar i tots ells estan dissenyats
perquè una persona tetraplègica pugui posar-lo i treure’l en total autonomia.
Va ser molt impactant ja que les persones que ens van fer la xerrada, una d'elles és la dona del CEO de la companyia i l'altre era usuària del producte. Molt frepant tot plegat!
Va ser molt impactant ja que les persones que ens van fer la xerrada, una d'elles és la dona del CEO de la companyia i l'altre era usuària del producte. Molt frepant tot plegat!
Roger Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada